Biografía

Bon Beuel (Alemania)
En este estudio el autor escribió parte de Coll de Serps
a principios de los 70. Con los años la familia Eigner
lo llamó Bureau Cremades.

Sidi Bou Saïd (Túnez)
Colina donde reside Ferran Cremades (1984-1993).
Tanto la novela HOTEL ÀFRICA como LÍNIA TRENCADA son
fruto de sus largas estancias y de las experiencias vividas,
que le llevaron a verse involucrado en una extraña historia.

formación

Ferran Cremades i Arlandis, nacido el 19 de enero de 1950, en Bellreguard (Valencia), es un novelista contemporáneo. Todas sus obras lo consolidan como uno de los narradores más notables de la llamada generación de los 70.

Educado y formado en un contexto católico, donde ha cursado, además del Bachiller, disciplinas tan diversas como filosofía eclesiástica (Colegio Internacional de Dos Hermanas, Sevilla) y psicopedagogía (Casa del Salvador, Amurrio, Álava), su pasión por la literatura ha ido acercándole a un laicismo activo.

La música, presente en su vida desde la infancia −ha estudiado solfeo y diferentes instrumentos de cuerda, música gregoriana y dirección coral− ha tenido una gran influencia en su obra literaria. En el Conservatorio de Sevilla se examinó un mismo día de primero de solfeo, donde sacó una matrícula de honor, y de segundo, con un sobresaliente.

También en Sevilla, en el año 1968, pudo asistir a una de las diversas conferencias que pronunció el filósofo francés Gabriel Marcel acerca de la “fidelidad creadora”. En la Universidad asistió como oyente a un cursillo sobre “cristianismo i ateísmo”.

Se ha dedicado a actividades profesionales muy diversas, primero como secretario de traductor de alemán (Ramón Strack. Barcelona 1970-1971) y luego como fotógrafo en agencias de publicidad: Disseny, Troppo y Rausell, (Valencia 1974-1977).

El año 1976 realizó el cortometraje Temps, con la realización del cineasta y escritor J. L. Seguí.

Ha colaborado, como escritor, con la compañía Quatre Chemins (París), dirigida por Catherine de Seynes y, como actor, con la compañía Teatro del Arte, dirigida por Miguel Narros, en la obra Seis personajes en busca de autor, de Pirandello.

Ha seguido cursillos sobre Arte y Sociedad (Maria Antonia Maciochi) en la Universidad francesa de Vincennes, y ha asistido a clases de Roland Barthes en La Academia Francesa.

A principios de los 70, viviendo en París, asistía muchas tardes a la Cinémathèque i seguía en contacto con el mundo del teatro y de la pintura.

Viajero infatigable, ha residido en ciudades europeas (Barcelona, Bonn, Frankfurt, París) y norteafricanas (Fez y Túnez), que aparecen como espacios de ficción en sus novelas.

“Al llarg de la nostra vida, hi ha esdeveniments que ens sorprenen i que deixen en nosaltres senyals meravellosos. En el meu cas concret és la vivència de la banda de música. De ben xicotet acompanyava el meu pare –que tocava el trombó- pels carrers dels pobles en festes. Aquest fet era alhora cultural i físic: prenia contacte amb la llum i el color de la festa i alhora aprenia a caminar”.

formació

Ferran Cremades i Arlandis, nascut el 19 de gener de 1950, a Bellreguard (La Safor. València), és un novel·lista contemporani. Totes les seues obres el consoliden com un dels narradors més notables de l'anomenada generació dels 70.

Educat i format en un context catòlic, on ha cursat, a més del Batxiller, disciplines tan diverses com filosofia eclesiàstica i psicopedagogia, la seua passió per la literatura l'ha anat apropant a un laïcisme actiu.

La música, present en la seua vida des de la infància −ha estudiat solfeig i diferents instruments de corda, música gregoriana i direcció coral− ha tingut una gran influència en la seua obra literària. Al Conservatori de Sevilla s’examinà un mateix dia de primer de solfeig, on va treure una matrícula d'honor, i de segon, amb un excel·lent.

També a Sevilla, l'any 1968, va poder assistir a una de les diverses conferències que va pronunciar el filòsof francès Gabriel Marcel sobre la "fidelitat creadora". A la Universitat assistí com oient a un curset sobre “cristianisme i ateisme”.

S'ha dedicat a activitats professionals molt diverses, primer com a secretari de traductor d'alemany (Ramon Strack. Barcelona 1970-1971) i després com a fotògraf en agències de publicitat: Disseny, Troppo i Rausell (València 1974-1977).

L'any 1976 va realitzar el curtmetratge Temps, amb la realització del cineasta i escriptor J. L. Seguí.

Ha col·laborat, com a escriptor, amb la companyia Quatre Chemins (París), dirigida per Catherine de Seynes i, com a actor, amb la companyia Teatro del Arte, dirigida per Miguel Narros, en l'obra Seis personajes en busca de autor, de Pirandello.

Ha seguit cursets sobre Art i Societat (Maria Antònia Maciochi) a la Universitat francesa de Vincennes, i ha assistit a classes de Roland Barthes a L'Acadèmia Francesa.

A principis dels 70, vivint a París, assistia moltes vesprades a la Cinémathèque i seguia en contacte amb el món del teatre i de la pintura.

Viatger infatigable, ha residit en ciutats europees (Barcelona, Bonn, Frankfurt, París) i nord-africanes (Fes i Tunísia), que apareixen com a espais de ficció en les seves novel·les.

Café de Nattes o Café de Dalt. Pintor: Brahim Dhahak

La culture de la Méditerranée c’est une culture d’influences. A cause de son origine, l’eau vive, l’eau c’est très important, c’est l’élément vital. Le navire représente le théâtre de la survivance et aussi le théâtre de la guerre. Les influences seront réciproques dans les différentes cultures. Il y a un continuel mouvement de flux et reflux, d’hostilité et de reconnaissance. Mais dernièrement avec l’avion, la physionomie culturelle est changée. Les eaux ont perdu leur force face les vents. C’est ainsi que la culture atlantique a pris plus de force, et nous a aménagé des nouveaux dieux : la technologie. Nous devons réagir devant cette nouvelle situation pour représenter un nouveau théâtre : L’Avenir.

publicaciones

Su producción literaria siempre ha ido acompañada de una actitud social crítica, que comporta un análisis, unos conocimientos y al mismo tiempo una intención artística de búsqueda de nuevas formas y de nuevas sonoridades.

Tras sus publicaciones poéticas, inicia una nueva época literaria en prosa. El año 1977 ganó su primer Premi Sant Jordi con la novela COLL DE SERPS, que el escritor y crítico literario Josep Faulí i Olivella consideró “planteada con una voluntad de progreso de género fuera de toda discusión” (LA VANGUARDIA, Domingo, 18 de diciembre de 1977). El novelista y articulista José Carol (Nueva Estafeta, nº 8, julio 1979) reconocía: “Estamos ante una creación literaria de auténtica calidad y ante una novela de pujante fuerza.” Como dice J. L. Seguí, en la contraportada de la 1ª edición, la novela “se desarrolla en torno al hecho de una doble muerte, la de un general que es matado por un soldado, y la de éste, que es fusilado”. El texto es de escritura densa y argumento de violencia contenida.

Ferran Cremades publica la mayoría de su producción literaria en Edicions 62 (1980-1996), bajo la dirección de Josep Mª Castellet, que desde la lectura de Coll de Serps apostó por su obra. (foto: Jordi García)

Tras un tiempo dedicado al estudio de los clásicos, publica la novela histórica La Regina de la Pobla de les fembres peccadrius (finalista del Premi Pla, 1979), un texto recargado e irónico, con un lenguaje deliberadamente arcaizante, y que tuvo una notable acogida crítica. Junto con El Cant de la Sibyla (Premio Valencia de la Crítica, 1983), abrirá un género, al que regresará, posteriormente, tras un par de novelas de viaje, sazonadas con elementos de intriga y misterio.

El año 1984, la Fundació Congrés de Cultura Catalana le concede una beca de creación artística en el extranjero, eligiendo Túnez como lugar de residencia. Fruto de dicha experiencia es la novela Hotel Àfrica (Premi Prudenci Bertrana 1986), donde un fotógrafo, enviado a hacer un reportaje gráfico sobre las diferentes civilizaciones establecidas en Túnez, se encontrará con todo un mundo desconocido. Túnez no es solamente el telón de fondo, sino la misma escena, donde se refleja el crecimiento de un islamismo radical y la tensión política y social ante la sucesión del presidente Bourguiba.

El año 1989 recibe la beca de creación de obras literarias, que le otorga La Institució de les Lletres Catalanes. Una vez muerto Habib Bourguiba, regresa de nuevo a Túnez para coger material y escribir Línia Trencada, novela con la que ganará su segundo Premi Sant Jordi 1990. Su argumento, trazado de manera apasionante, nos habla de un historiador que se desplaza a Túnez con el fin de llevar a cabo una serie de investigaciones para su tesis doctoral. Sin embargo, a causa del sistema policial que existe, pronto se verá involucrado en una extraña historia. La policía sospecha de su presencia, pues cree que lo que hace es investigar las causas de la desaparición y posterior muerte de un personaje social, cuyo apellido es semejante al suyo.

El año 1990 es galardonado también con el premio Manuel Sanchis Guarner, en reconocimiento a toda una trayectoria literaria.

El año 1995 publica Plaça Rodona (Premi Joanot Martorell 1994), un homenaje a un espacio urbano, que le sirve de escenario para el encuentro inesperado de Arena, una prima donna que desafía el rol de la sumisión, y Matador, que, tras unos años de ausencia y sacudido por una voluntad de posesión, transgredirá la orden de no regresar a Valencia.

En el campo de la literatura juvenil ha publicado Vaixell de neu (1989 y 1996), una historia sobre la emigración que nos refleja unos personajes, unos paisajes y unas costumbres que el tiempo ha fundido como el sol funde la nieve. Dragomon (1994), nos relata todo un mundo maravilloso, poblado de seres tan singulares como Faraona, Volador y el Sabio Malabar, con los que construye una bella fábula sobre el poder y la sabiduría.

El año 2006 publica su primera novela en castellano, Jaime I el Conquistador, que relata la apasionante historia nunca contada del asedio y caída de la Valencia árabe en manos del rey cristiano. El autor “narra los hechos desde dentro de la ciudad, con los convenientes contrapuntos para ofrecer una imagen más completa de los hechos.” (Revista Historia de Iberia Vieja, nº 17. 2006). “La obra ofrece un gran mosaico de lo que fue la cultura árabe en nuestro país a cargo de un reputado escritor valenciano.” (CLIO. Revista de historia, nº 64. 2006). “… es una obra rigurosa y documentada.” (Guía del Ocio. Barcelona, 20 Octubre-06)

Ha colaborado en revistas literarias, como Cairell, L’Espill, Quites, Les Cahiers de Fontenay y Le Jardin d’Essai. Ha escrito textos para catálogos de pintura y revistas de arte, como Guadalimar y Cimal. Wolf Vostell, Arturo Ballester, María Montes, Enric Alfons, Morea, Fuencisla Francés, Brahim Dhahak, Tayeb Arab, Uiso Alemany, Rafa Calduch, Progreso. Ha participado en varios Encuentros de Escritores (Orán, Valencia, Montpellier, Tortosa, Túnez, Vitoria, Barcelona), junto a poetas y novelistas tan destacados como Tahar Bekri, Nuno Judice, Nawal Al Saadawi, Kateb Yacine, Tahar Djaout, Gamal Al Ghitani, Quim Monzó.

En los cursos 2010-2011 y 2011-2012, dirigió dos talleres de narrativa organizados y patrocinados por Aula Abierta de Escritura Creativa, de la Universidad de Valencia. Con anterioridad, en abril de 1988, realizó un taller de escritura en el Departamento de español de la Universidad de Orán (Argelia).

Actualmente, tras seis años de documentación, trabaja en la redacción de una trilogía que tiene como línea argumental la cuestión del divorcio del rey Enrique VIII, el Gran Tudor, y Catalina de Aragón, la hija de los Reyes Católicos.

publicacions

La seva producció literària sempre ha estat acompanyada d'una actitud social crítica, que comporta una anàlisi, uns coneixements i alhora una intenció artística de recerca de noves formes i de noves sonoritats.

Després de les seues publicacions poètiques, l’autor inicia una nova època literària en prosa. L'any 1977 va guanyar el seu primer Premi Sant Jordi amb la novel·la Coll de Serps, que l'escriptor i crític literari Josep Faulí i Olivella va considerar "planteada con una voluntad de progreso de gènero fuera de toda discusión" (LA VANGUARDIA, diumenge 18 de desembre de 1977). El novel·lista i articulista José Carol (Nova Estafeta, nº 8, el juliol 1979) reconeixia: "Estamos ante una creación literaria de auténtica cualidad y ante una novela de pujante fuerza." Com diu JL Seguí, a la contraportada de la 1a edició, la novel·la "es desenvolupa al voltant del fet d'una doble mort, la d'un general que és mort per un soldat, i la d'aquest, que és afusellat". El text és d'escriptura densa i argument de violència continguda.

Després d'un temps dedicat a l'estudi dels clàssics, publica la novel·la històrica La Regina de la Pobla de les fembres peccadrius (finalista del Premi Josep Pla, 1979), un text recarregat i irònic, amb un llenguatge deliberadament arcaïtzant, i que va tenir una notable acollida crítica. Juntament amb El Cant de la Sibyla (Premi València de la Crítica, 1983), obrirà un gènere, al qual tornarà, posteriorment, després d'un parell de novel·les de viatge, assaonades amb elements d'intriga i misteri.

L'any 1984, la Fundació Congrés de Cultura Catalana li concedeix una beca de creació artística a l'estranger, triant Tunísia com a lloc de residència. Fruit d'aquesta experiència és la novel·la Hotel Àfrica (Premi Prudenci Bertrana 1986), on un fotògraf, enviat a fer un reportatge gràfic sobre les diferents civilitzacions establertes a Tunísia, es trobarà amb tot un món desconegut. Tunísia no és només el teló de fons, sinó la mateixa escena, on es reflecteix el creixement d'un islamisme radical i la tensió política i social davant la successió del president Bourguiba.

L'any 1989 rep la beca de creació d'obres literàries, que li atorga La Institució de les Lletres Catalanes. Un cop mort Habib Bourguiba, torna de nou a Tunísia per agafar material i escriure Línia Trencada, novel·la amb la qual guanyarà el seu segon Premi Sant Jordi 1990. El seu argument, traçat de manera apassionant, ens parla d'un historiador que es desplaça a Tunísia per tal de dur a terme una sèrie d'investigacions per a la seua tesi doctoral. No obstant això, a causa del sistema policial que hi ha, aviat es veurà involucrat en una estranya història. La policia sospita de la seua presència, ja que creu que el que fa és investigar les causes de la desaparició i posterior mort d'un personatge social, el cognom és semblant al seu.

L'any 1990 és guardonat també amb el premi Manuel Sanchis Guarner, en reconeixement a tota una trajectòria literària.

L'any 1995 publica Plaça Rodona (Premi Joanot Martorell 1994), un homenatge a un espai urbà, que li serveix d'escenari per a la trobada inesperada de Arena, una prima donna que desafia el paper de la submissió, i Matador, que, després d'uns anys d'absència i sacsejat per una voluntat de possessió, transgredirà l'ordre de no tornar a València.

En el camp de la literatura juvenil ha publicat Vaixell de neu (1989 i 1996), una història sobre l'emigració que ens reflecteix uns personatges, uns paisatges i uns costums que el temps ha fos com el sol fon la neu. Dragomon (1994), ens relata tot un món meravellós, poblat d'éssers tan singulars com Faraona, Volador i el Savi Malabar, amb els quals construeix una bella faula sobre el poder i la saviesa.

L'any 2006 publica la seva primera novel·la en castellà, Jaime I el Conquistador, que relata l'apassionant història mai contada del setge i caiguda de la València àrab a mans del rei cristià. L'autor "narra los hechos desde dentro de la ciudad, con los convenientes contrapuntos para ofrecer una imagen más completa de los hechos." (Revista Historia de Iberia Vieja, nº 17. 2006). "La obra ofrece un gran mosaico de lo que fue la cultura árabe en nuestro país a cargo de un prestigioso escritor valenciano." (CLIO. Revista d'història, nº 64. 2006). "... Es una obra rigurosa y documentada." (Guia del Ocio. Barcelona, 20 Octubre-06)

Ha col·laborat en revistes literàries, com Cairell, L'Espill, Quites, Les Cahiers de Fontenay i Le Jardin d'Essai. Ha escrit textos per a catàlegs de pintura i revistes d'art, com Guadalimar i Cimal. Wolf Vostell, Artur Ballester, Maria Montes, Enric Alfons, Morea, Fuencisla Francés, Brahim Dhahak, Tayeb Arab, Uiso Alemany, Rafa Calduch, Progreso. Ha participat en diverses Trobades d'Escriptors (Orà, València, Montpeller, Tortosa, Tunísia, Vitòria, Barcelona), al costat de poetes i novel·listes tan destacats com Tahar Bekri, Nuno Júdice, Nawal Al Saadawi, Kateb Yacine, Tahar Djaout, Gamal Al Ghitani , Quim Monzó.

En els cursos 2010-2011 i 2011-2012, va dirigir dos tallers de narrativa organitzats i patrocinats per Aula Oberta d'Escriptura Creativa, de la Universitat de València. Amb anterioritat, l'abril de 1988, va realitzar un taller d'escriptura en el Departament d'espanyol de la Universitat d'Orà (Algèria).

Actualment, després de sis anys de documentació, treballa en la redacció d'una trilogia que té com a línia argumental la qüestió del divorci del rei Enric VIII, el Gran Tudor, i Caterina d'Aragó, la filla dels Reis Catòlics.

premis literaris

Premi Sant Jordi 1977.

Premi València de la Crítica, 1983.

Prudenci Bertrana 1986.

Premi Sant Jordi 1990.

Premi Manuel Sanchis Guarner 1990. En reconocimiento a toda una trayectoria literaria.

Premi Joanot Martorell 1994.

beques

BECA DE CREACIÓ ARTÍSTICA A L’ESTRANGER: Fundació Congrés de Cultura Catalana, l’any 1984.

BECA CREACIÓ D’OBRES LITERÀRIES: Institució de les Lletres Catalanes, l’any 1989.

BECA ÒMNIUM CULTURAL 1991.

BECA CREACIÓ D’OBRES LITERÀRIES: Institució de les Lletres Catalanes, l’any 2014.