{"id":4223,"date":"2024-08-29T18:47:32","date_gmt":"2024-08-29T18:47:32","guid":{"rendered":"https:\/\/ferrancremades.es\/?page_id=4223"},"modified":"2024-09-02T10:49:39","modified_gmt":"2024-09-02T08:49:39","slug":"josep-mir","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/art__cultura\/josep-mir\/","title":{"rendered":"4.3.4 Josep Mir"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

josep\u00a0 mir
<\/strong><\/h2>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

LA M\u00c0SCARA I EL VENTR\u00cdLOC<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"La\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Josep Mir
<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ficci\u00f3 i realitat en la rebel\u00b7li\u00f3 narrativa.
El cas Coll de Serps<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u201cPartim de la famosa frase de Nietzsche segons la qual \u00abno hi ha fets, sols interpretacions\u00bb. Cal recordar que en el context en qu\u00e8 l\u2019escriu (un apunt de 1886-1987), Nietzsche afegeix que \u00aba\u00e7\u00f2 ja \u00e9s una interpretaci\u00f3 (Auslegung)\u00bb.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Gianni Vattimo<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u201cQui em parla? Qui construeix aquest discurs que
Balla als n\u00favols d\u2019aquesta cambra que s\u2019enfonsa?<\/p>

Et conec, amic. S\u00e9 on t\u2019amagues, drac de flama.
Ets tu, o s\u00f3c jo el qui parla? Us done la paraula,
Fruites de l\u2019hivern, o sou vosaltres qui me la doneu?<\/p>

Quan em pense em negue: flama i cera.\u201d<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Joan Navarro<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u201cLa palabra, el logos, es lo universal, lo que expresa la comunidad en lo humano. Y el poeta usa la palabra, no en su forma universal, sino para revelar algo que solamente en \u00e9l ocurre, en el \u00faltimo fondo de lo universal, que, incluso para Arist\u00f3teles, es irracional. Y eso es lo verdaderamente grave. Pues si la palabra es por esencia universal y el poeta la emplea irracionalmente, quiere decir que no hay una comunidad humana no racional, o quiere decir que el poeta est\u00e1, en tanto que poeta, fuera y al margen de toda comunidad; que la poesia situada dentro de lo inefable, no lo transciende nunca: que hay tantos lenguajes como poetas…<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mar\u00eda Zambrano
<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

PRE\u00c0MBUL<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Inculpatio<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per qu\u00e8 recuperar una novel\u00b7la que ja no es reedita i el lector empaitat per la immediatesa i encal\u00e7at per l\u2019actualitat ja no recorda? Per\u00f2 per qu\u00e8 ja no la recorda ning\u00fa? Realment, encara t\u00e9 sentit la vida casern\u00e0ria de la lleva? Encara tenen atractiu les peroracions \u00edntimes d\u2019un subjecte que creu en conjunts socials tan dubtosos com els de generaci\u00f3 o poble? Encara ens poden seduir est\u00e8ticament les alambinades estructures narratives, laber\u00edntiques i embullades, on la lectura esdev\u00e9 un esfor\u00e7 constant que posa en dubte la intel\u00b7lig\u00e8ncia racional i emocional del lector? Encara ens podem indignar amb les representacions de l\u2019opressi\u00f3, de la repressi\u00f3, de la domesticaci\u00f3 i de l\u2019ensinistrament, de la mis\u00e8ria moral d\u2019aquell qui fuig i es contempla insatisfet en la pr\u00f2pia covardia? Encara podem plantejar l\u2019absolut com a experi\u00e8ncia existencial, vital o est\u00e8tica, o, \u00e0dhuc, com a sentit? O, per resumir-ho tot en un demanat, encara t\u00e9 sentit el retorn constant al mite i als or\u00edgens, cosa a la qual la contradicci\u00f3 impl\u00edcita a les trag\u00e8dies ens faculta i ens impel\u00b7leix?
Encara n\u2019hi haurien m\u00e9s, de demanats \u2014de cap altra cosa no n\u2019estar\u00edem tan ben servits\u2014, per\u00f2 en reportem nom\u00e9s un altre, ja que no podem deixar de preguntar-nos si encara hi ha alg\u00fa que puga tenir inter\u00e8s per les cuites d\u2019un temps periclitat? Si alg\u00fa ens pregunt\u00e0s per qu\u00e8 fem aquesta analepsi vital de tan gran abast, pot provar a respondre\u2019ls ell mateix, qualssevol d\u2019aquests demanats que hem suggerit, els quals, mutatis mutandis, s\u00f3n els mateixos que el juny de 1978 \u2014en qu\u00e8 dat\u00e0rem la compra del nostre exemplar\u2014 ja ens assaltaven en la lectura de Coll de Serps.
I, malgrat tot, han passat els anys i els planys, com passen les mones i els porrats. Tanmateix recordem que ens rebel\u00b7l\u00e0vem \u2014si aquest plural t\u00e9 sentit\u2014 perqu\u00e8 no vol\u00edem integrar-nos-hi. Volunt\u00e0riament ens automargin\u00e0vem de tantes coses. Recordem, com tan b\u00e9 ens fa reviure ara mateix la novel\u00b7la de Ferran Cremades \u2014quanta ironia en defugir el realisme!\u2014, que no era un pathos moral sin\u00f3 vital, la rebel\u00b7lia. No vol\u00edem ser com…, ni fer com… ni semblar com… Per\u00f2, si restar engolits pel catre casernari, tot llepant-nos-hi les ferides que causa la impot\u00e8ncia, com un gos espaordit, no \u00e9s tamb\u00e9 una trag\u00e8dia, doncs, en tingu\u00e9rem experi\u00e8ncia.
El m\u00f3n ha canviat. O no ha canviat tant, tanmateix. Aleshores vol\u00edem la nostra. Ara la gent s\u2019indigna. Ara reclamen la part del m\u00f3n que els pertoca, i els en pertoca perqu\u00e8 l\u2019han pagada. Aleshores el jovent que \u00e9rem encara no havia pagat res, per\u00f2 ens hi prenien la vida. Ara la gent s\u2019enutja perqu\u00e8 la ignoren i la trauen de l\u2019\u00e0pat del senyor, i vol que la hi integren, com si la societat no fos el mecanisme mateix de l\u2019exclusi\u00f3. Coll de Serps comen\u00e7a amb una carnestoltada casern\u00e0ria on la soldadesca se\u2019n fot del general, de l\u2019anyell de D\u00e9u, de la pr\u00f2pia mis\u00e8ria sexual, vital, social i pol\u00edtica. S\u00ed, per\u00f2 des de l\u2019obscur i infaust cau de la llitera, des de la derrota \u00edntima que es contempla a si mateixa en l\u2019entreson de la desfeta. Nogensmenys, passades les mones i els porrats un hom mateix acaba descobrint i potser acceptant la pr\u00f2pia condici\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Exculpatio<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Evidentment, tamb\u00e9 hi hauria d\u2019haver una ra\u00f3 i una condici\u00f3 acad\u00e8mica. Si hem triat la novel\u00b7la Coll de Serps, de Ferran Cremades i Arlandis, \u00e9s perqu\u00e8 hem copsat el buit que deixa la producci\u00f3 liter\u00e0ria valenciana en catal\u00e0 dels darrers quaranta anys en la llicenciatura de Filologia Catalana de la Universitat de Val\u00e8ncia. Durant els cinc anys de formaci\u00f3 reglada de la llicenciatura a qu\u00e8 ens hi hem sotm\u00e8s l\u2019aportaci\u00f3 liter\u00e0ria valenciana, en les condicions que aquesta s\u2019haja produ\u00eft, al flux general de la literatura catalana contempor\u00e0nia i actual ha estat gaireb\u00e9 ignorada tret potser de les figures can\u00f2niques de Fuster i d\u2019Estell\u00e9s. I, si m\u00e9s no, un fet hauria de fer que ens admir\u00e9ssem: la d\u00e8cada dels setanta suposa \u2014tret d\u2019alguna singular per\u00f2 escadussera aportaci\u00f3 en d\u00e8cades anteriors\u2014 la resurrecci\u00f3 entre valencians, des de la remot\u00edssima publicaci\u00f3 de Tirant lo Blanc, del g\u00e8nere novel\u00b7l\u00edstic. El fet que els valencians estigu\u00e9ssem narrativament eixorcs i erms durant gaireb\u00e9 cinc-cents anys i que de sobte alg\u00fa, per exemple i entre altres, en un rampell impensat fos capa\u00e7 de produir dues-centes p\u00e0gines d\u2019un r\u00e9cit atape\u00eft, exuberant i prolix, \u00e9s cas d\u2019admirar.<\/p>

I, tanmateix, ning\u00fa no s\u2019admira. Per qu\u00e8? Moltes hauran de ser les raons de tot plegat, i d\u2019algunes en tractarem d\u2019esbrinar en aquest treball. No ser\u00e0 tant, per\u00f2, el perqu\u00e8 del silenci hist\u00f2ric, sin\u00f3 el del silenci actual dels qui haurien de parlar, all\u00f2 que ens inquiete. El primer podria explicar-lo les dificultats de la superviv\u00e8ncia de la llengua catalana a terres valencianes. El segon, per\u00f2, no t\u00e9 justificaci\u00f3 possible.
D\u2019acord, hi ha el c\u00e0non; hi ha tamb\u00e9 les jerarquies culturals; hi ha la ind\u00fastria editorial; hi ha la marginalitat regional liter\u00e0ria; hi ha l\u2019an\u00e8mia cultural i nacional dels valencians; hi ha la sorda i constant repressi\u00f3 de poca intensitat \u2014o de no tan poca!\u2014 que anihila la literatura catalana local; hi ha els moviments, els corrents, les tend\u00e8ncies i les modes; hi ha fins i tot l\u2019etc\u00e8tera. S\u00ed, per\u00f2 acad\u00e8micament ni l\u2019etc\u00e8tera no hauria de justificar res. En la humil\u00edssima voluntat i capacitat que ens anima, el saber acad\u00e8mic \u00e9s el lloc on cal rebel\u00b7lar-se contra aquest estat de coses. Aix\u00ed doncs, dedicar les nostres hores a llegir intu\u00eftivament, reflexivament i anal\u00edticament Coll de Serps i posar per escrit les lectures possibles, \u00e9s la nostra manera de reivindicar l\u2019atenci\u00f3 que nosaltres mateixos ens devem a nosaltres mateixos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Hist\u00f2ries convergents<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La recepci\u00f3 que ha tingut Coll de Serps durant el segle XX mostra l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019unanimitat entre els cr\u00edtics i palesa els diferents a priori des dels quals partia cadascun d\u2019ells. No sols no hi trobem coincid\u00e8ncies, sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, cada cr\u00edtic des de la seua posici\u00f3 expressa obertament la seua perplexitat i la seua indeterminaci\u00f3 a l\u2019hora d\u2019elaborar un discurs integrat i consistent que abast\u00e0s la complexitat i la difer\u00e8ncia que la narrativa de Cremades i Arlandis aportava al panorama de la narrativa catalana. El problema, doncs, que enfrontava la cr\u00edtica no era menor. A parer nostre, Coll de Serps posava en greus dificultats els diferents esquemes i conceptes recurrents que feien servir les diferents estrat\u00e8gies cr\u00edtiques en diferents moments. Aix\u00ed, tant els hereus de la tradici\u00f3 realista i naturalista del dinou, per una banda, reelaborada per l\u2019existencialisme i el marxisme, que veia en la narrativa una eina ideol\u00f2gica d\u2019intervenci\u00f3 en el conflicte social i pol\u00edtic mitjan\u00e7ant una actualitzaci\u00f3 constant dels paradigmes dels grans relats hist\u00f2rics, com l\u2019estructuralisme, per una altra, si m\u00e9s anal\u00edticosint\u00e0ctic o si
10
m\u00e9s semanticista o semiol\u00f2gic, que aspirava a realitzar la racionalitzaci\u00f3 del text tot a\u00efllant la narrativitat de la conting\u00e8ncia social i pol\u00edtica mitjan\u00e7ant unes premisses indiscutibles i indiscutides \u2014axiom\u00e0tiques\u2014, les quals, malgrat la seua aparen\u00e7a, fixaven, per\u00f2, un concepte de temporalitat coincident amb el dels grans relats historicistes.
Ens centrarem, doncs, en la proposta narratol\u00f2gica, ja que es produeix i \u00e9s assimilada poc m\u00e9s o menys durant la d\u00e8cada dels setanta, coet\u00e0nia del proc\u00e9s de formaci\u00f3 i elaboraci\u00f3 de l\u2019autor i del text de Coll de Serps. La narratologia suposa un gran esfor\u00e7 per dotar l\u2019an\u00e0lisi dels textos narratius d\u2019unes eines abstractes i universals: formals, les quals tinguessen la capacitat d\u2019investigar la modernitat narrativa en el seu periple des del realisme del dinou fins a les successives subversions de la primera meitat del segle XX. Dues propostes, doncs, fonamenten l\u2019arquitectura narratol\u00f2gica, per una banda, la condici\u00f3 radicalment ling\u00fc\u00edstica del text narratiu, per una altra, la seua condici\u00f3 indefugible de durabilitat, la seua temporalitat intr\u00ednseca, car l\u2019escriptura narrativa \u00e9s una pr\u00e0ctica en el temps que manipula el temps.
La primera premissa simplement cal constatar-la, ja que en el nostre cas no ens plantejar\u00e0 m\u00e9s problemes que els propis de la seua consideraci\u00f3 i integraci\u00f3 en la nostra an\u00e0lisi. La mat\u00e8ria prima del text \u00e9s el llenguatge, i aquest, malgrat la transformaci\u00f3 que suposa el seu ascens a l\u2019ordre literari, continua essent b\u00e0sicament un \u00fas del llenguatge natural, tot i que aquest \u00fas implique la seua modificaci\u00f3 en llenguatge literari. Pel que ens interessa ara i en la conceptualitzaci\u00f3 que en fa la narratologia, una narraci\u00f3 \u00e9s un relat que alg\u00fa \u2014una veu narrativa\u2014 diu. Aix\u00f2 ens situa en els \u00e0mbits ling\u00fc\u00edstics i comunicacionals d\u2019un emissor, sense m\u00e9s problemes. Cal assignar, doncs, una funci\u00f3 narrativa a un agent de l\u2019enunciaci\u00f3, el qual, al seu torn, en satisfer la funci\u00f3 enunciativa, pot transmetre-la a unes altres veus que la seua mateixa narraci\u00f3 pot generar, si la complexitat del text aix\u00ed ho exigeix. Aleshores comptem amb un primer narrador extern a la narraci\u00f3 i responsable de l\u2019enunciaci\u00f3 del relat que assumeix la direcci\u00f3 del discurs, el qual alhora, ja dins del narrat, podr\u00e0 introduir tantes d\u2019altres veus com calguen per a conformar el relat.
La segona premissa, que implica la temporalitat, \u00e9s m\u00e9s complexa. Per una part, des del relat estant, el discurs, com a mat\u00e8ria ling\u00fc\u00edstica que n\u2019\u00e9s, es realitza en el temps. Dir un enunciat t\u00e9 un cost en temps determinat, el qual ve exigit per l\u2019estructura mateixa del llenguatge. Aix\u00f2, per\u00f2, en el nostre
11
cas no \u00e9s problem\u00e0tic perqu\u00e8 aqueixa exig\u00e8ncia, en ser assumida per la nostra novel\u00b7la, \u00e9s condici\u00f3 indefugible de la lectura de Coll de Serps. All\u00f2 que resulta conflictiu, tanmateix, per a la comprensi\u00f3 de la nostra novel\u00b7la \u00e9s l\u2019altra dimensi\u00f3 temporal impl\u00edcita de la narrativitat com ara la relaci\u00f3 entre els diferents temps immaterials de la narraci\u00f3. Per una part tenim el temps del relat, \u00e9s a dir, el temps ling\u00fc\u00edstics (verbals) dels enunciats que permeten avan\u00e7ar o retrocedir en l\u2019exposici\u00f3 de la hist\u00f2ria narrada. Per una altra part, i en conflicte, tenim la pres\u00e8ncia axiom\u00e0tica del temps de la hist\u00f2ria, el qual per definici\u00f3 es considera un temps lineal i progressiu que encadena la successi\u00f3 dels esdeveniments, \u00e9s a dir, un temps que podr\u00edem il\u00b7lustrar amb la forma d\u2019un vector amb un origen, una direcci\u00f3 i un termini. El problema, per\u00f2, no es troba tant en les diferents progressions temporals, del discurs, del relat i de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 en la condici\u00f3 perempt\u00f2ria i absoluta del temps de la hist\u00f2ria i la seua consideraci\u00f3 com a trivial i natural. No \u00e9s ac\u00ed el lloc per a fer un recorregut per les diferents concepcions de la temporalitat: ultrapassaria les nostres capacitats actuals i l\u2019espai i l\u2019objectiu d\u2019aquest escrit. Considerem simplement ara, per a satisfer les nostres finalitats, que el temps de la hist\u00f2ria que la narratologia axiomatitza no \u00e9s necess\u00e0riament l\u2019\u00fanica concepci\u00f3 possible i correspon al paradigma d\u2019un per\u00edode hist\u00f2ric concret i determinat: el del desenvolupament de la modernitat occidental. La seua conting\u00e8ncia no pot, doncs, barrar el pas a unes altres concepcions possibles de la temporalitat. I aquest \u00e9s un problema de fons que planteja la lectura de Coll de Serps.
La concepci\u00f3 de la unicitat de la hist\u00f2ria com un progr\u00e9s peremptori i absolut \u00e9s un principi ideol\u00f2gic concret, que s\u2019enfronta amb altres dissenys possibles de la temporalitat. Aquesta concepci\u00f3 vectorial del temps hist\u00f2ric \u2014la fletxa del temps, que alguna proposta cient\u00edfica troba garantida per la segona llei de la termodin\u00e0mica (Prigogine: 1983)\u2014 ve imposada per una exig\u00e8ncia teleol\u00f2gica de l\u2019esdevenir, la qual ve al seu torn determinada per unes relacions de poder pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i culturals concretes. Evidentment, sostreure\u2019ns al paradigma temporal de la modernitat \u00e9s un esfor\u00e7 tit\u00e0nic, ideol\u00f2gicament i epistemol\u00f2gicament. Tota la nostra exist\u00e8ncia personal, social, intel\u00b7lectual, cultural, ve regida per aquesta representaci\u00f3 vectorial de l\u2019esdevenir-se dels successos, amb origen, direcci\u00f3 i finalitat. Qualsevol alteraci\u00f3 d\u2019aquest principi de racionalitat racionalista ens desorienta i anorrea la realitat del sentit com\u00fa que ens
12
regeix. Ens resulta impossible o molt i molt dif\u00edcil pensar que no hi haja una de sola hist\u00f2ria que, a m\u00e9s a m\u00e9s, avance indefectiblement, i avance cap a l\u2019abast de la seua finalitat. La conquista americana neg\u00e0 la hist\u00f2ria dels pobles amerindis; la carrera colonialista del capitalisme imperialista, la dels pobles orientals i africans; la globalitzaci\u00f3 nega, fins i tot, la de les mateixes nacions europees ad\u00e9s imperialistes. De fet, d\u2019hist\u00f2ria, no n\u2019hi ha, sin\u00f3 els relats que se\u2019n facen o la d\u2019alguna ontologia creativa (Jaran: 2019). I aquesta senzilla obvietat \u00e9s in nuce l\u2019aposta narrativa de Coll de Serps.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La Generaci\u00f3 dels 70<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El concepte historiol\u00f2gic de generaci\u00f3 liter\u00e0ria ha perdut a hores d\u2019ara qualsevol rellev\u00e0ncia per a la cr\u00edtica liter\u00e0ria catalana. I no sols catalana. El mateix Juan Goytisolo esmolava els ganivets de la seua prosa en el suplement cultural del diari El Pa\u00eds, \u201cBabelia\u201d, de 31 de mar\u00e7 de 2021 (p\u00e0g. 12), on deia que \u201cSi a ello [el f\u00e0cil recurs te\u00f2ric i taxon\u00f2mic als grans cicles cultural abstractes: renaixement, barroc, neoclassicisme, etc.] a\u00f1adimos el rutinario comod\u00edn generacional, esto es, el agrupamiento de los creadores en funci\u00f3n de su edad que borra la individualidad del novelista o poeta respecto a sus coet\u00e1neos, la confusi\u00f3n originada por dicho esquematismo es todav\u00eda mayor.\u201d I acabava qualificant de \u201cjibarismo\u201d els resultats d\u2019haver de considerar Goethe, per exemple, un membre destacat de la generaci\u00f3 de 1790.
Entre nosaltres, en els relats de la hist\u00f2ria de la literatura catalana, la utilitat del concepte historiol\u00f2gic de generaci\u00f3 havia estat ben migrada fins a l\u2019aparici\u00f3 o, m\u00e9s ben dit, la producci\u00f3 promocional de la Generaci\u00f3 dels 70. Tanmateix, Marta Pessarodona, per exemple, ja digu\u00e9 aleshores, quan va ser enquestada per Pi de Cabanyes i per Granells, en el treball de camp fundacional: La generaci\u00f3 liter\u00e0ria dels 70. 25 escriptors nascuts entre 1939-1949, que \u201cno crec en les generacions; perqu\u00e8 s\u00ed; em semblen equips de futbol…\u201d (Pi de Cabanyes i Graells, 1971: 111). En termes generals, els autors enquestats es manifestaven amb escepticisme davant de la proposta i no trobaven molts m\u00e9s lligams entre ells que els m\u00e9s marcadament sociol\u00f2gics. I aix\u00f2, fins i tot, amb molt poca cohesi\u00f3 entre els enquestats. Les preses de posici\u00f3 dels agents individuals, dels autors, podem considerar que no s\u2019havien desenvolupat encara conscientment en els termes de la complexitat de les implicacions sociol\u00f2giques de l\u2019ofici, per\u00f2 aleshores tampoc no en pressentien cap necessitat o cap exig\u00e8ncia objectiva program\u00e0tica.
Pierre Bourdieu considera la vida liter\u00e0ria \u2014i la instituci\u00f3 social que se\u2019n deriva\u2014 com un camp de forces que interactuen entre si, que lluiten tot anul\u00b7lant-se les unes a les altres. Per\u00f2, al seu torn, el camp literari com un tot est\u00e0 immers per una relaci\u00f3 de subordinaci\u00f3 en el camp de poder, el qual es troba en el pol dominant de l\u2019espai social. L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019aquestes relacions socials, per\u00f2, seria viv\u00edssima en el cas de Joaquim Molas, a qui es refereixen Pi de Cabanyes i Graells en agrair-li els seus consells: \u201cles tothora ben rebudes orientacions del senyor Joaquim Molas\u201d (Pi de Cabanyes i Graells, 1971: 11), en la realitzaci\u00f3 de les enquestes de La generaci\u00f3 liter\u00e0ria dels 70. Aix\u00ed, creiem que cal considerar el fet de l\u2019oportunitat de postular una nova generaci\u00f3 liter\u00e0ria m\u00e9s com una acci\u00f3 t\u00e0ctica, dins d\u2019una estrat\u00e8gia per reconduir el discurs de la cr\u00edtica catalana despr\u00e9s de la irresoluci\u00f3 del projecte de moviment literari presentat com a realisme hist\u00f2ric o realisme comprom\u00e8s, que com la imman\u00e8ncia o el sorgiment d\u2019una contestaci\u00f3 o un conflicte obert, antit\u00e8tic, amb els escriptors establerts o consolidats. Pierre Bourdieu caracteritza el conflicte literari en els termes d\u2019aquelles accions conscients i determinades que implementen
Las estrategias de los agentes y de las Instituciones inscritos en las luchas literarias, es decir, sus tomas de posici\u00f3n (espec\u00edficas, es decir, estil\u00edsticas, por ejemplo, o no espec\u00edficas, pol\u00edticas, \u00e9ticas, etc.), [les quals] dependen de la posici\u00f3n que ocupen en la estructura del campo, es decir, en la distribuci\u00f3n del capital simb\u00f3lico especifico, institucionalizado o no (reconocimiento interno o notoriedad externa) y que, por mediaci\u00f3n de las disposicions constitutivas de sus habitus (y relativamente aut\u00f3nomas en relaci\u00f3n con la posici\u00f3n), les impulsa ya sea a conservar ya sea a transformar la estructura de esta distribuci\u00f3n, por lo tanto a perpetuar las reglas de juego en vigor o a subvertirlas.\u201d (Bourdieu, 2007: 63-64)
Aix\u00ed doncs, el sorgiment d\u2019una generaci\u00f3 liter\u00e0ria \u00e9s simplement una d\u2019aquestes estrat\u00e8gies conjuminades per a intervenir les regles de joc del camp literari. L\u2019\u00e8xit que obtingu\u00e9 aquesta etiqueta de Generaci\u00f3 dels 70, per\u00f2, cal atribuir-lo a la seua novetat dins del camp de la literatura catalana. Generaci\u00f3, com a nom propi per a un moviment, corrent o tend\u00e8ncia liter\u00e0ria no havia estat fet servir encara ni dins del relat hist\u00f2ric ni del discurs cr\u00edtic de la literatura nostrada. En altres camps o tradicions liter\u00e0ries, tanmateix, havia esdevingut al llarg del segle XX un lloc com\u00fa: Beat Generation, Lost Generation, Generaci\u00f3n del 98, Generaci\u00f3n del 27…, per exemple, les quals responen, des de diferents agents o institucions, des dels mateixos autors o des de la cr\u00edtica, a les lluites pel \u00abcapital simb\u00f2lic\u00bb que es plantegen al si dels seus camps literaris particulars.
Les eines pr\u00e0ctiques, tanmateix, tenen sempre bona acollida. Aix\u00ed, era \u00fatil i f\u00e0cil de fer-la servir; tallava, a m\u00e9s a m\u00e9s, en dues parts l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019actualitat liter\u00e0ria catalana d\u2019aleshores, i recollia l\u2019evid\u00e8ncia de la difer\u00e8ncia del jovent respecte de les grans figures can\u00f2niques del segle XX. No obstant aix\u00f2, la caracteritzaci\u00f3 intensional del concepte que es f\u00e9u no recollia sin\u00f3 molt superficialment l\u2019abast de la inflexi\u00f3 social, econ\u00f2mica, pol\u00edtica i cultural que experimentaven les societats del diferents territoris i, per tant, la literatura com una instituci\u00f3 social m\u00e9s dels Pa\u00efsos Catalans. Amb la perspectiva dels anys transcorreguts, per\u00f2, cal modificar la comprensi\u00f3 de les condicions de tot plegat. La cr\u00edtica liter\u00e0ria tamb\u00e9 ho ha fet i ha posat el concepte Generaci\u00f3 dels 70 sota recel. La cr\u00edtica del segle XXI no el troba adequat per a explicar l\u2019evoluci\u00f3 de la literatura catalana des d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0: el concepte de generaci\u00f3 liter\u00e0ria, en els termes en qu\u00e8 la historiologia el defineix, no pot abastar l\u2019esdevenir de la literatura catalana del per\u00edode ni les pr\u00e0ctiques d\u2019escriptura desenvolupades. Si ens fixem en les consideracions que fa algun cr\u00edtic actual, podrem comprendre les raons de l\u2019aversi\u00f3 te\u00f2rica i pr\u00e0ctica que genera el concepte. Deixem-ho, per exemple, on ho duu Jordi Marrugat quan critica \u00c0lex Broch:
Broch constatava la crisi en qu\u00e8 havien entrat el funcionament de la cultura moderna i els seus metarelats. Per\u00f2 ho considerava un canvi en un \u00abfactor extern\u00bb (p\u00e0g. 188) a l\u2019art, una crisi d\u2019idees que podia generar nous moviments, un nou esperit d\u2019\u00e8poca. Avui sabem que la realitat fou una altra: la crisi del marxisme era un s\u00edmptoma de la crisi dels grans relats, de la modernitat il\u00b7lustrada que pretenia parlar amb veu unificadora. L\u2019augment de producci\u00f3, la fragmentaci\u00f3, el pluralisme, l\u2019acceptaci\u00f3 de les veus altres, es revelaren fets amb conseq\u00fc\u00e8ncies immenses no nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit de les idees, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la de la pr\u00e0ctica art\u00edstica: totes les veus liter\u00e0ries passaven a ser igualment v\u00e0lides i quedaven autom\u00e0ticament legitimades pel simple fet d\u2019existir. Per aix\u00f2 podien ser infinitament i cadascuna insubstitu\u00efble. Cap poeta podia parlar per cap poeta o ciutad\u00e0. Per tant, cap escriptor podia erigir-se en representant de la seva generaci\u00f3. (Marrugat, 2013: 35)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Que aix\u00f2, en el context hist\u00f2ric en qu\u00e8 es redact\u00e0 Coll de Serps… Evidentment. Per\u00f2 l\u2019\u00fas del mot \u00abgeneraci\u00f3\u00bb que fa Cremades \u00e9s, doncs, d\u2019aquest altre abast m\u00e9s necessari, si hem de comprendre la seua novel\u00b7la en tot el seu poder sem\u00e0ntic. Ja hem dit alguna cosa de la pluralitat de sentits del concepte d\u2019hist\u00f2ria en Coll de Serps; aix\u00ed, en aquesta polifonia de relats \u2014individuals, hist\u00f2rics i m\u00edtics\u2014 de la Hist\u00f2ria: de les hist\u00f2ries en plural, \u00e9s on cal situar la \u00abgeneraci\u00f3\u00bb cremadesiana com a pr\u00e0ctica hermen\u00e8utica radical que textualitza una interpretaci\u00f3 alternativa de la realitat sociopol\u00edtica a la imposada per la dictadura genocida. Una nova interpretaci\u00f3, la novetat de la qual, com Vattimo ens acota, t\u00e9 el sentit general de la novedad de las interpretaciones, as\u00ed como de las aperturas epocales del Ser \u2014que seg\u00fan Heidegger han de reconocerse principalmente en el acontecer de la obra de arte (apertura al mundo y, atentos, \u00abexposici\u00f3n\u00bb de la tierra)\u2014, no puede remontarse \u00fanicamente a la sucesi\u00f3n biol\u00f2gica de las generaciones: nacen nuevos seres humanos y llevan consigo una renovaci\u00f3n de las interpretaciones hist\u00f3rico-destinales. (Vattimo, 2013: 186)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el nostre cas, un escriptor com Ferran Cremades esdev\u00e9 molt m\u00e9s dif\u00edcil encara de fer encabir en un possible moviment generacional. De fet, ni l\u2019autor ni la seua obra, Coll de Serps, satisf\u00e0 amb un m\u00ednim de completesa les notes intensionals de la definici\u00f3 de la pretesa generaci\u00f3 que fix\u00e0 \u00c0lex Broch (Broch, 1991: 50,73), el qual esdevingu\u00e9 a la fi preceptor i promotor de la marca. Tant personalment com per la seua condici\u00f3 valenciana, la situaci\u00f3 de Cremades i Arlandis podem considerar-la aleshores, als anys setanta del segle passat, com a perif\u00e8rica dins del camp literari catal\u00e0; no obstant aix\u00f2, la seua presa de posici\u00f3 espec\u00edfica, en el sentit de Bourdieu, \u00e9s la caracter\u00edstica d\u2019un agent individual, d\u2019un autor que \u00e9s conscient dels termes en qu\u00e8 est\u00e0 plantejada la lluita al si del camp literari i, m\u00e9s en general, al si del camp de poder. La subversi\u00f3 practicada en Coll de Serps, doncs, estigu\u00e9 per ella mateixa la veritable pr\u00e0ctica d\u2019una estrat\u00e8gia de transformaci\u00f3 de les relacions de for\u00e7a al si del camp i no tant l\u2019adscripci\u00f3 al discurs d\u2019una pretesa generaci\u00f3 arbitrada des de Barcelona, amb la qual Ferran Cremades no podia tenir aleshores ni massa ni poca sintonia.
Malgrat tot, el concepte que vegem emergir en Coll de Serps no t\u00e9 res a veure amb tot a\u00e7\u00f2. Potser podr\u00edem considerar que Ferran Cremades en fa\u00e7a un \u00fas, del concepte de generaci\u00f3, a repeu de l\u2019\u00e8xit i la difusi\u00f3 que tingu\u00e9; per\u00f2 la veu en primera persona del plural del narrador primer no t\u00e9 res a veure amb el concepte historiol\u00f2gic de generaci\u00f3 liter\u00e0ria. La nostra opini\u00f3 \u00e9s que el concepte de generaci\u00f3 cremadesi\u00e0, sense perdre necess\u00e0riament de vista una possible refer\u00e8ncia al moment hist\u00f2ric que hom vivia aleshores, t\u00e9 un sentit m\u00e9s, literalment, unificador. Ultra totes les conting\u00e8ncies que l\u2019autor, fill de la seua \u00e8poca, viu i copsa, l\u2019\u00fas de \u00abgeneraci\u00f3\u00bb en Coll de Serps t\u00e9 el valor de la renovaci\u00f3 epocal que el jovent del final de la dictadura franquista vol i exigeix al si d\u2019aquella societat. Gianni Vattimo considera, en els termes te\u00f2rics de la filosofia, aquesta q\u00fcesti\u00f3 quan reflexiona sobre l\u2019exercici del poder pol\u00edtic a partir de l\u2019autoritat de les veritats i dogmes instaurats:<\/p>

Por esto a quien afirme \u2014como Nietzsche i la hermen\u00e8utica radical\u2014 que \u00abno hay hechos, solo interpretaciones\u00bb, se le considera un terrorista. Y quiz\u00e1, efectivamente lo es: es un rebelde que se rebela contra toda pretensi\u00f3n de estabilidad y legitimidad del orden existente, y reivindica el derecho a que se instituyan nuevos \u00f3rdenes fundados s\u00f3lo en la voluntat com\u00fan. (Vattimo, 2013: 186)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els qui encara nasqu\u00e9rem a mitjans del segle XX i som conscients que f\u00f3rem formats encara sota la bota i el pal\u00b7li de la dictadura, tenim una retic\u00e8ncia at\u00e0vica a desprendre\u2019ns d\u2019un sentit teleol\u00f2gic de la Hist\u00f2ria que opos\u00e0vem com a veritats i esperances enfront de la mis\u00e8ria i l\u2019opressi\u00f3 franquista. Tanmateix, cal assumir que ja no podem pas parlar de la Hist\u00f2ria com d\u2019un universal al si del qual cal dirimir la negativitat dial\u00e8ctica, amb la certesa d\u2019un dest\u00ed indefugible protagonitzat per un concret i determinat subjecte hist\u00f2ric. El subjecte del temps de la Hist\u00f2ria, o ha esclafit en una muni\u00f3 d\u2019individus, de multituds multitudin\u00e0ries, o ha perdut la seua geometritzaci\u00f3 esf\u00e8rica amb la idealitzada perfecci\u00f3 de l\u2019equidist\u00e0ncia d\u2019un centre per a esdevenir-se un poliedre de delirants irregularitats, amb una turba de facetes. Siga com siga la imatge de la met\u00e0fora, aix\u00f2 que copsem avui en l\u2019experi\u00e8ncia quotidiana \u00e9s paradoxalment aix\u00f2 que Coll de Serps venia a explicar-nos, aix\u00f2 que encara ni en pod\u00edem intuir ni ser-ne conscients: de tot aquell canvi de paradigma, del qual, paradoxalment, \u00e9rem tamb\u00e9 ja protagonistes.
Aix\u00ed doncs, el gran valor, a banda d\u2019altres consideracions, de la novel\u00b7la de Ferran Cremades rau en el fet que en tan bon punt acced\u00edem a la postmodernitat el nostre autor ens la servia en la seua interpretaci\u00f3 del moment hist\u00f2ric que viv\u00edem. No \u00e9s, tanmateix, que la crisi que aleshores es produ\u00efa fos reflectida per Coll de Serps \u2014ni aquesta ni cap altra novel\u00b7la reflecteixen res: una novel\u00b7la no \u00e9s pas un espill\u2014, sin\u00f3 que, ben altrament, la crisi que es produ\u00efa en l\u2019esdevenir-se de la Hist\u00f2ria tenia la seua analogia en la crisi narrativa que investigava la textualitat cremadesiana. Aleshores potser no ho cops\u00e0vem; potser ens emocionava, per\u00f2 no ho racionalitz\u00e0vem encara. Potser nom\u00e9s ho viv\u00edem, per la qual cosa Coll de Serps \u00e9s un llibre pr\u00f2drom:<\/p>


Les nuvolades semblen ombres de boscatge, gruixudes onades de vent espantant ocells perduts, fugen vers la mar, piulen amb ses becs de silenci a tota la nit de la terra, piulen desenfrenadament i sols, ses potes semblen potes de d\u00e9us, ses plomes i ses sines bateguen damunt la superf\u00edcie blava dels llacs, gruixudes onades de vent espantant les ales vibrant de coratge. Adesiara el m\u00f3n sembla petit, un \u00e9s un gegant que va esclafant la terra de llavors i murta, per\u00f2, de vegades el m\u00f3n sembla una immensa bola d\u2019acer on el nostre cos es perd en un reflex de soledat i tristor, […] tota la passi\u00f3 del cos neix d\u2019un continu rampell que ens atrau al m\u00f3n, als \u00e9ssers, amb els quals volem dansar i volar el nostre temps. (Cremades, 1977: 44-45)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tanmateix, pels qui coincidiren en aquell acc\u00e9s primer al nou parn\u00e0s valenci\u00e0, les semblances s\u2019hi evidenciaven, les passions i les afeccions s\u2019encomanaven mentre transitaven per paisatges coincidents en llurs desmesures c\u00f2smiques. Encara avui podem comparar, per exemple, el fragment cremadesi\u00e0 d\u2019ad\u00e9s amb aquest altre de la prosa po\u00e8tica \u201cMoira\u201d, de Joan Navarro:<\/p>

Vosaltres no podeu veure el foc de la meua mirada. M\u2019han ferit, m\u2019han ferit. Tinc el pitram brut de sang. La lluna em crema la pell, crema la llum. El carruatge s\u2019enduu el fustam del meu cos. Per qu\u00e8 ploreu? Camine per les ombres i toque el fred amb les nafres dels meus llavis. Albire el pa\u00eds dels planetes, l\u2019enorme torre de les esferes, el c\u00e0ntic ancestral del vent quan creua el bosc, la destral que il\u00b7lumina, al si de la terra, les amples sales minerals. (Navarro, 2013: 10)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Potser no hi hagut en termes historiol\u00f2gics una \u00abGeneraci\u00f3 dels 70\u00bb, per\u00f2 entre alguns autors que nasqueren en uns mateixos anys, en unes mateixes contrades, que pujaren en una \u00e8poca… s\u2019encomana necess\u00e0riament un cert aire de fam\u00edlia. Si tornem a Vattimo, que hem pres com un nostre Virgili postmodern, i obviem alguna contaminaci\u00f3, potser podem capir el sentit d\u2019aqueixa primer persona del plural que trobem narrant en l\u2019inici i per llarg de Coll de Serps:<\/p>

Dar la palabra a los excluidos es el \u00fanico modo, no m\u00edstico i tampoco mistificador, de escuchar la voz del Ser m\u00e1s all\u00e1 de la metaf\u00edsica que la confunde con el orden dado del ente. Un humanismo hermen\u00e9utico, como el que se nos propone que preparemos, debe construirse en el Gesp\u00e4ch, seg\u00fan la expresi\u00f3n de H\u00f6lderlin tantas veces repetida por Heidegger. Pero el dialogo, la conversaci\u00f3n entre los humanos en la que, \u00fanicamente, acontece el Ser, exige escuchar el silencio \u2014el silencio de ese Ser que la metaf\u00edsica y la sociedad del dominio han ocultado y hecho callar\u2014… (Vattimo, 2013: 190-191)<\/p>

Coincid\u00e8ncies, doncs? Segur. Tamb\u00e9 diverg\u00e8ncies.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Premi, edici\u00f3 i recepci\u00f3 de Coll de Serps<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La recepci\u00f3 immediata de Coll de Serps fou en un primer moment animada i pol\u00e8mica. Era la primera novel\u00b7la de Ferran Cremades i guanyava res m\u00e9s que el premi Sant Jordi en el tot barcelon\u00ed de la Nit de Santa Ll\u00facia. Un \u00e8xit sorprenent per a un xicot valenci\u00e0 de vint-i-set anys. Sorprenent, si m\u00e9s no perqu\u00e8 l\u2019any 1977, quan fou premiada la de Cremades, nom\u00e9s s\u2019havien publicat nou novel\u00b7les d\u2019autors valencians durant tot el que es duia de d\u00e8cada, segons l\u2019inventari de Vicent Salvador i Adolf Piquer. (Salvador i Piquer, 1992: 295) No obstant aix\u00f2, el primer curs del flamant premi Sant Jordi no fou f\u00e0cil i les dificultats no trigaren a fer-se presents. L\u2019editorial encarregada de la publicaci\u00f3 \u2014Selecta\u2014 es neg\u00e0 a incloure-la en el seu cat\u00e0leg i la novel\u00b7la hagu\u00e9 de veure la llum sota el segell editorial d\u2019Ucronia, col\u00b7lecci\u00f3 dirigida per Biel Mesquida. Podem seguir els esdeveniments r\u00e0pidament en la breu cr\u00f2nica que en fa na Margalida Pons:<\/p>

El cas de la concessi\u00f3 del Premi Sant Jordi a Coll de Serps \u00e9s molt significatiu i provoca una llarga controv\u00e8rsia que arriba a fregar la q\u00fcesti\u00f3 de la \u00ablleialtat nacional\u00bb. El 1977 un jurat format per Joan Oliver, Josep Faul\u00ed, Josep M. Llompart, Josep M. Castellet i Dom\u00e8nec Guans\u00e9 atorga el premi a Coll de Serps, novel\u00b7la que la Selecta no vol publicar (tenint en compte el precedent del cas d\u2019Els Joglars) per por a les repres\u00e0lies per part de l\u2019autoritat militar. L\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana protesta per la decisi\u00f3 de Selecta mitjan\u00e7ant dues cartes \u2014la de Castellet i la de Jaume Fuster, president i secretari de l\u2019AELC, respectivament\u2014, a \u00d2mnium Cultural, entitat copatrocinadora del premi. L\u2019any seg\u00fcent Castellet \u00e9s excl\u00f2s del jurat, i Jordi Castellanos declina integrar-se al nou jurat, i Jordi Llovet, que inicialment havia acceptat de formar-ne part, dimiteix. A partir d\u2019ac\u00ed la pol\u00e8mica pren una altra orientaci\u00f3: Agust\u00ed Pons q\u00fcestiona la catalanitat de Llovet, adduint que per a ell \u00abdonar classes de cr\u00edtica liter\u00e0ria catalana \u00e9s romandre en un \u201ccert exili\u201d\u00bb i que per aix\u00f2 la decisi\u00f3 de nomenar-lo membre del jurat havia sorpr\u00e8s determinats cercles literaris i culturals del pa\u00eds (1978b: 6). Llovet li contesta en una carta oberta: \u00abCatalunya \u00e9s una petita p\u00e0tria heroica, per\u00f2 les actituds r\u00e0ncies hi broten tan sovint com en qualsevol lloc. […] El temps dels silencis obligats o de complicitat queda enrere i ha arribat el moment de dir quin \u00e9s l\u2019estat real de les coses al nostre pa\u00eds, i ventilar, entre altres temes silenciats per una idolatria ja inexcusable, quin \u00e9s l\u2019estat de la nostra literatura nacional\u00bb (1978: 6). El professor Antoni Comas surt en defensa de Llovet. Finalment l\u2019obra es publica a la col\u00b7lecci\u00f3 Ucronia, d\u2019Iniciativas Editoriales\u201d (Pons, 2007: 24-25).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ultra les picabaralles barcelonines, la recepci\u00f3 entre els cr\u00edtics d\u2019arreu els Pa\u00efsos Catalans de la novel\u00b7la de Cremades no fou, per\u00f2, massa entusiasta, per no dir que l\u2019experimentaci\u00f3 liter\u00e0ria en general, i Coll de Serps en particular, fou m\u00e9s aviat menystinguda i bandejada. Constatem tres de les veus reconegudes en la n\u00f2mina de refer\u00e8ncia: Josep Iborra diu que \u201cCremades i Arlandis amb Coll de Serps (1978) ha intentat escriure el poema de la seua generaci\u00f3, […] En aquesta \u00abpartitura\u00bb, a penes s\u00ed podem recon\u00e8ixer els personatges i les seues perip\u00e8cies, que nom\u00e9s apareixen en la seua evocaci\u00f3 i par\u00e0frasi. A la novel\u00b7la \u00abalg\u00fa\u00bb parla, […] La veu del narrador, per\u00f2, oscil\u00b7la, exc\u00e8ntrica, en l\u2019espai i el temps, sense una identitat definida. Diu \u00abjo\u00bb o \u00abnosaltres\u00bb o \u00abell\u00bb.\u201d (Iborra 1995: 88) La reacci\u00f3 d\u2019Iborra no ens ha d\u2019estranyar si atenem la seua concepci\u00f3 del fet narratiu: \u201cAc\u00ed, no creure en la novel\u00b7la, voler-la subvertir, \u00bfno \u00e9s, al capdavall, una manera de no encarar-se amb ella o d\u2019esquivar-la? \u00bfI a\u00e7\u00f2 no significa tamb\u00e9, en el fons, defugir la realitat? La sospita, que va formular ja Fuster a prop\u00f2sit d\u2019aquest punt de la hist\u00f2ria liter\u00e0ria valenciana, d\u2019una \u00abpor a la realitat\u00bb, no continua vigent? Por \u2014encara\u2014 a la realitat? Por a la novel\u00b7la?\u201d (Iborra 1995: 105)
Por? S\u00ed, i tant! L\u2019any 1977, tot i que ja havia mort el dictador i genocida, general i general\u00edsimo, ni la democr\u00e0cia formal parlament\u00e0ria s\u2019havia restablert a l\u2019Estat espanyol ni els ex\u00e8rcits ni les policies nacionales havien estat reestructurades. La dictadura encara era una llosa pesad\u00edssima que acumulava la por de quaranta anys de tirania, censura i repressi\u00f3, per no parlar d\u2019altres pors m\u00e9s endanyades, m\u00e9s at\u00e0viques, a les quals tamb\u00e9 podria referir-se Fuster. Per\u00f2, l\u2019article d\u2019Iborra que citem: \u00abLa novel\u00b7la valenciana contempor\u00e0nia\u00bb, fet i fet, \u00e9s de l\u2019any 1986 (Iborra 1995: 13), quan les coses ja havien canviat prou. Iborra, doncs, deu fer refer\u00e8ncia a una altra realitat: aquella que els espills stendhaltians passejats pels camins han de reflectir. El problema, tanmateix, d\u2019aquesta peripat\u00e8tica rau en el fet d\u2019aclarir de bestreta quins camins i com els transita cadasc\u00fa. Seguim, per\u00f2, amb la citaci\u00f3 d\u2019Iborra, perqu\u00e8 palesa dues coses: la naturalesa del seu realisme i la voluntat conscient de no voler entendre res de ben real que conta Coll de Serps: \u201cHe dit abans \u2014continua Josep Iborra\u2014 que la novel\u00b7la contempor\u00e0nia valenciana \u00e9s una narrativa de la crisi del nostre temps, dels canvis que s\u2019han produ\u00eft. Ara b\u00e9, s\u2019hi relaciona m\u00e9s com un s\u00edmptoma que no pas com un testimoni.\u201d (Iborra 1995: 105)
Una altra veu cr\u00edtica autoritzada \u00e9s la del mallorqu\u00ed Joan Oleza, el qual emmarca immediatament la represa valenciana dins de la pr\u00e0ctica post-existencialista i experimentalista europea de la novel\u00b7la:<\/p>

Encara que podem trobar-ne els precedents (des de Diderot i L. Sterne, fonamentalment), \u00e9s la novel\u00b7la del segle XX, de Beckett a Sollers, de C. Simon i Robbe-Grillet a Benet, la que ha explorat un nou tipus de relat: aquell en qu\u00e8 la hist\u00f2ria \u00e9s foragitada del m\u00f3n de la narraci\u00f3, i el discurs es gira sobre ell mateix, es fa discurs sobre el discurs, es defineix com un acte de reflexivitat. La hist\u00f2ria ja no \u00e9s la lluita de cap heroi contra les forces del mal, perqu\u00e8 l\u2019heroi, l\u2019autor mateix i les forces del mal no s\u00f3n altre que les reluct\u00e0ncies del llenguatge, per la qual cosa l\u2019\u00fanica aventura possible hi \u00e9s la conquista de la significaci\u00f3. La novel\u00b7la esdev\u00e9 l\u2019espai d\u2019un ritual, el del mateix acte de l\u2019escriptura.\u201d (Oleza 1992: 75-76)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Oleza, per\u00f2, tot i considerar aquest marc general de tota la nova producci\u00f3 novel\u00b7l\u00edstica valenciana dels anys setanta, fa una partici\u00f3 en dos grups: d\u2019un costat, el format per Fabregat, Segu\u00ed i Gandia Casimiro, \u201cque fan de la novel\u00b7la una \u00abcerim\u00f2nia de l\u2019ameba\u00bb (prenc l\u2019expressi\u00f3 \u2014aclareix Oleza\u2014 del mateix Fabregat). De l\u2019altre, en major o menor mida, se situa la resta.\u201d (Oleza 1992: 75) Aix\u00ed doncs, el primer grup restaria m\u00e9s pr\u00f2xim a la h\u00edper-autoreflexivitat telquelista, en la qual, com ens fa saber en Manuel Asensi, ja \u201cNo ocurre como en Cervantes donde la reflexi\u00f3n parece tener la funci\u00f3n de cuestionar el vinculo texto-referente, sino que la reflexi\u00f3n desenmascara la ilusi\u00f3n representativa mediante una focalizaci\u00f3n en las condiciones materiales del acto de escribir.\u201d (Asensi 2006: 283) Segons Oleza, en el cas valenci\u00e0 \u201cl\u2019acte d\u2019escriure \u00e9s el ritual suprem de la subjectivitat, el seu alliberament i la proclamaci\u00f3 de l\u2019arbitrari. Hom escriu encap\u00e7alat per l\u2019obsessi\u00f3, i hom escriu per tal d\u2019alliberar-se\u2019n: \u00abT\u2019escric, t\u2019escric i m\u2019autodevoro, com una ameba replegant-se sobre si mateixa\u00bb.\u201d (Oleza 1992: 77)
En el segon grup col\u00b7loca Oleza la resta dels autors i de les seues novel\u00b7les publicades en els anys setanta. Aquestes novel\u00b7les \u201cse situen al costat de les que fan un discurs sobre la hist\u00f2ria, b\u00e9 que sovint aprofiten la hist\u00f2ria contada per a reflexionar sobre l\u2019acte mateix de l\u2019escriptura o, en general, de la narraci\u00f3. […] Per\u00f2 totes elles es remeten a una hist\u00f2ria exterior al discurs mateix, la basteixen amb uns personatges (molts pocs de vegades, \u00e9s cert) i amb coordenades d\u2019espai i temps coherents, i tracten d\u2019elaborar al seu trav\u00e9s un projecte d\u2019explicitaci\u00f3 de tal o tal aspecte de la realitat. La hist\u00f2ria de refer\u00e8ncia pot ser m\u00ednima, com en el cas de Coll de Serps, on \u00e9s tan sols una excusa per a vomitar sobre el lector els irats mots de l\u2019autor.\u201d (Oleza 1992: 80)
Una altra consideraci\u00f3 que atendrem \u00e9s la produ\u00efda pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Val\u00e8ncia. Vicent Simbor, en el seu estudi general sobre la literatura actual al Pa\u00eds Valenci\u00e0, elaborat conjuntament amb el professor Ferran Carb\u00f3, afirma que \u201cColl de Serps \u00e9s […] la novel\u00b7la valenciana de lectura m\u00e9s \u00e0rida per a un lector indiscriminat.\u201d I continua considerant que \u201cEl joc de subvertir el model novel\u00b7l\u00edstic afecta de tal manera el discurs i la hist\u00f2ria que fa obligada una lectura reposada, atenta i fins i tot repetida, per poder penetrar-hi\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 132). A m\u00e9s d\u2019aquest bon consell \u2014la necessitat del qual es fa \u00f2bvia per a qualsevol lector que s\u2019endinse en les p\u00e0gines de Coll de Serps\u2014, en Vicent Simbor ens tra\u00e7a i anota un esquema narratol\u00f2gic ben pr\u00e0ctic per a accedir a la intel\u00b7lig\u00e8ncia de la novel\u00b7la. Aix\u00ed, el cr\u00edtic valenci\u00e0 repassa sistem\u00e0ticament, encara que de manera molt sum\u00e0ria, els \u00edtems de l\u2019an\u00e0lisi: de la hist\u00f2ria diu que \u201ccom hem comprovat en altres novel\u00b7les de la subversi\u00f3, \u00e9s redu\u00efda en benefici absolut del discurs\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 132). En ella, la tem\u00e0tica \u00e9s caracteritzada per Simbor com \u201cun clam a la llibertat de l\u2019individu i [una] den\u00fancia del sistema repressiu social, centrat en la cr\u00edtica del servei militar\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 132), i dels personatges afirma que \u201clluny dels herois de la novel\u00b7la tradicional, queden relegats al paper de simples suports de la hist\u00f2ria, de la lleu hist\u00f2ria que hi descansa\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 133).
Pel que fa al discurs, Vicent Simbor troba que Cremades \u201cesventra els dos pilars b\u00e0sics: el narrador i el temps\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 133). Considera que cal parlar de dues veus narratives: una d\u2019homodieg\u00e8tica, \u201cque parla tant en singular, jo, com en plural, nosaltres\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 133), i una altra d\u2019heterodieg\u00e8tica o narrador en tercera persona. Aquestes dues veus, per\u00f2 \u2014i aix\u00f2 en qu\u00e8 Simbor ens hi fa parar esment \u00e9s fonamental per a comprendre Coll de Serps\u2014, s\u00f3n l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un dels personatges de la hist\u00f2ria: el soldat evocador que en fer expressi\u00f3 del seu corrent de consci\u00e8ncia, com l\u2019anomenava en William James, fa el relat de la hist\u00f2ria. Aix\u00ed, aquest, el relat, esdev\u00e9 segons Vicent Simbor, un \u201csoliloqui\u201d, mitjan\u00e7ant el qual el narrador hi resta \u201ct\u00e8cnicament alliberat des de l\u2019inici de qualsevol personatge narratiu, i, doncs, identificable com un mon\u00f2leg aut\u00f2nom\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 133). Pel que fa al temps del discurs, el cr\u00edtic valenci\u00e0 proposa que el considerem, tot seguint la concepci\u00f3 genettiana, \u201cuna mena de sil\u00b7lepsi […] : un focus al voltant del qual el narrador va contant sense ordre cronol\u00f2gic els esdeveniments\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 133-134). Sense ordre cronol\u00f2gic, ja que les veus narratives s\u00f3n les del corrent de consci\u00e8ncia o mon\u00f2leg del narrador \u2014o \u201cnarradors\u201d, diu Simbor trobar m\u00e9s escaient\u2014, la qual cosa fa que en el temps del relat no hi haja \u201cordre lineal [de la temporalitat], sin\u00f3 associacions temporals ca\u00f2tiques, fruit de l\u2019atzar de la mem\u00f2ria\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: (133). Un altre tret que caracteritza Coll de Serps, i sorpr\u00e8n el lector que s\u2019hi acosta \u00e9s, com recorda el cr\u00edtic valenci\u00e0, que alhora ens remet a les consideracions que en el seu moment f\u00e9u \u00c0lex Broch, i que tamb\u00e9 hem vist abans en el judici d\u2019Iborra, l\u2019estil de l\u2019autor, o siga, \u201cl\u2019\u00fas d\u2019una llengua farcida de recursos po\u00e8tics \u2014ret\u00f2rics, cadira dir-ne?\u2014 (sinest\u00e8sies, met\u00e0fores, comparacions, repeticions…) que provoquen una comunicaci\u00f3 indirecta, i de vegades herm\u00e8tica, de tal manera que entrebanquen el fil continu de la hist\u00f2ria\u201d (Simbor i Carb\u00f3 1993: 134).
Podem concloure, doncs, que la recepci\u00f3 valenciana de Coll de Serps, per les diferents raons de cadascun dels cr\u00edtics que s\u2019hi interessaren, no fou molt entusiasta. Pel que fa almenys a la caracteritzaci\u00f3 adjectival i…<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquesta publicaci\u00f3 \u00e9s bastant extensa (119 p\u00e0gines), i no tindria cap sentit que l’hagueres de llegir sencera a la web.<\/strong><\/em>
T’invitem a llegir-la completa en format PDF, polsant al bot\u00f3 d’ac\u00ed baix:<\/strong><\/em><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\tVersi\u00f3 PDF<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Josep Mir
<\/strong>La Creu de Mislata, febrer de 2013 i juliol de 2024
<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\n
\njosep\u00a0 mir LA M\u00c0SCARA I EL VENTR\u00cdLOC Josep Mir Ficci\u00f3 i realitat…\n<\/div>\n
Seguir leyendo “4.3.4 Josep Mir”<\/span>…<\/a><\/div>\n<\/div>\n
Seguir leyendo “4.3.4 Josep Mir”<\/span>…<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":2811,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_header_footer","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_joinchat":[],"footnotes":""},"class_list":["post-4223","page","type-page","status-publish","hentry","entry"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4223","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4223"}],"version-history":[{"count":80,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4223\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4611,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4223\/revisions\/4611"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4223"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}