{"id":4070,"date":"2024-08-29T07:10:08","date_gmt":"2024-08-29T07:10:08","guid":{"rendered":"https:\/\/ferrancremades.es\/?page_id=4070"},"modified":"2024-09-02T10:48:02","modified_gmt":"2024-09-02T08:48:02","slug":"joan-brossa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/art__cultura\/joan-brossa\/","title":{"rendered":"4.3.2 Joan Brossa"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

joan brossa
<\/strong><\/h2>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’EINA I LA FEINA<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Foto: www.vilanova.cat<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ferran Cremades i Arlandis<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El tren R\u00e0pid Val\u00e8ncia\/Barcelona va arribar amb un retard de dues hores.\u00a0<\/p>

A l\u2019endem\u00e0, l\u2019ascensor, lentament i fent grinyols, semblava voler dur-nos al cel, per\u00f2 es va aturar a l\u2019\u00e0tic. Estudi Joan Brossa.\u00a0<\/p>

M\u00e9s que amb una entrevista, ens agradaria apropar-nos a la seva obra i a la seva vida amb una conversa. De vegades, per\u00f2, l\u2019entrevista \u00e9s l\u2019\u00fanica via de trencar el gel. Despr\u00e9s ja vindr\u00e0 la conversa.
El poeta expressa amb un gest sincer el seu acord. Fins i tot, la casset ho va enregistrar:<\/p>

\u2212D\u2019acord<\/em>.<\/p>

Quan entrem a l\u2019estudi d\u2019un pintor, al laboratori d\u2019un fot\u00f2graf, al taller d\u2019un escultor, sentim una emoci\u00f3 especial. A les parets, a la pols dels llibres, als marbres rossegats pels \u00e0cids, als marcs trencats i bruts de colors, al fang sec i oblidat, fet un terr\u00f3s, hi descobrim la vida amb tota la seva manifestaci\u00f3. El proc\u00e9s de les coses. Qu\u00e8 representa per al poeta aquest taller? Amb tot aquest desordre que contemplem, es poden ordenar les formes?<\/p>

\u2212No \u00e9s un desordre. En tot aix\u00f2 que vosaltres veieu hi ha un ordre, perqu\u00e8, si no, no tindria sentit. Tot est\u00e0 ordenat a la seva manera. A la vida tot \u00e9s transitori i, per tant, no m\u2019agrada tenir les coses en una disposici\u00f3 definitiva. El meu estudi reflecteix aquest estat.\u00a0<\/em><\/p>

La foto del seu estudi amb el balanc\u00ed i amb una mar de diaris com a terra \u00e9s un poema visual que ha aparegut pertot arreu els mitjans de comunicaci\u00f3 i que ens agrada molt. Aquest munt de diaris, formen part d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3, s\u00f3n elements de treball o una estora per evitar el fred?<\/p>

\u2212El diari hauria de ser un vehicle de comunicaci\u00f3, per\u00f2 passa que no sabem fins a quin punt ho \u00e9s. Com la pol\u00edtica, penso que hauria de ser l\u2019ordenaci\u00f3 de la realitat. I tampoc no \u00e9s aix\u00ed. Recordo aquell que deia que la paraula era donada a l\u2019home per expressar el pensament. Per\u00f2 sembla que actualment la paraula \u00e9s donada a l\u2019home per dissimular el pensament. I aix\u00f2 es pot aplicar a la premsa. Hi ha molta manipulaci\u00f3, molts interessos creats<\/em>.<\/p>

La data de naixen\u00e7a de Joan Brossa \u00e9s tot un poema de nombres. 19.01.1919. Quina aportaci\u00f3 liter\u00e0ria t\u00e9 el nombre? El poeta juga a creure en els nombres, a viure amb l\u2019atzar?<\/p>

\u2212Com deia abans, a la vida tot \u00e9s provisional. La persona que no se sent en un estat transitori em sembla menyspreable. Jo no s\u00f3c religi\u00f3s. En canvi, m\u2019interessa l\u2019inconegut. M\u2019apassiona. M\u2019interessa tot all\u00f2 que serveix per a investigar l\u2019inconegut. Aquestes ci\u00e8ncies com la numerologia o la m\u00e0gia i d\u2019altres, amaguen una veritat psicol\u00f2gica evident. Per\u00f2, clar, tampoc no s\u2019han de prendre al peu de la lletra. Per exemple, tinc certa simpatia pel n\u00famero 9, pel 7. S\u00f3n aquelles coses que no saps per qu\u00e8. Potser \u00e9s la manifestaci\u00f3 d\u2019un sentiment at\u00e0vic. Jo sent una gran atracci\u00f3 per l\u2019inconegut. Sobretot l\u2019inconegut no institucionalitzat. Aquests temes moltes vegades s\u00f3n bona mat\u00e8ria de treball. Donen idees i obren camins. Ser tradicional, en el bon sentit de la paraula, no vol dir repetir la tradici\u00f3 sin\u00f3 continuar-la. Si la repeteixes en fas un clix\u00e9<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Joan Brossa al seu estudi: \u00a9 Colita, 1985<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Quan li preguntem:<\/p>

\u2212Per quines teories s\u2019ha interessat al llarg de la seva obra?<\/p>

De sobte ens manifesta:<\/p>

\u2212Sempre he estat m\u00e9s atret per la pr\u00e0ctica que per les teories. La pr\u00e0ctica va al davant<\/em>. Hi ha dues menes d\u2019homes: els qui fan les coses i els qui en parlen. Jo s\u00f3c dels primers. Sempre he estat molt treballador. Encara que reconec que el treball no determina la qualitat d\u2019una obra art\u00edstica. M\u2019interessa la manera de trencar el clix\u00e9 de la rutina. Ja n\u2019he parlat abans. Victor Hugo diu que la Hist\u00f2ria de l\u2019Art \u00e9s una escala. I en aquesta escala sempre hi ha un esgla\u00f3 m\u00e9s per pujar. Qui es pensa que ha arribat dalt de tot s\u2019equivoca. Ve un altre i encara troba un esgla\u00f3 m\u00e9s amunt. Quan Brahms composava les seves simfonies considerava que eren l\u2019apoteosi d\u2019una etapa. I ho eren en cert sentit. Per\u00f2 despr\u00e9s va venir Gustav Mahler…<\/em><\/p>

Hi ha un vers de Joan Brossa que diu \u201cNaixen\u00e7a i mort s\u00f3n fulles que m\u2019has dut\u201d. Escriure \u00e9s el cercle que contemporitza o eternitza aquest pas ef\u00edmer \u2013transitori deia abans el poeta\u2212 que \u00e9s el viure? Quina \u00e9s la vict\u00f2ria de la poesia: el coneixement, el temps, la lluita?<\/p>

\u2212Entenc l\u2019art en general \u2013i la poesia, \u00e9s clar, tamb\u00e9\u2212 com una forma de coneixement. Diferent al de la ci\u00e8ncia. Un poeta no \u00e9s un fil\u00f2sof ni un cient\u00edfic. En canvi, aporta intu\u00efcions que completen el pensament dels fil\u00f2sofs. El poeta \u00e9s m\u00e9s intu\u00eftiu. La poesia hauria de ser el reflex emocional del pensament. Ara, de definicions de poesia, n\u2019hi ha moltes. Sobretot, la m\u00e9s graciosa \u00e9s aquella que diu: \u201cLa poesia \u00e9s fer de la prosa una altra cosa\u201d. El pensador i el poeta nom\u00e9s tenen en com\u00fa que donen una visi\u00f3 del m\u00f3n.<\/em>\u00a0<\/p>

Si establim un enlla\u00e7 amb el que acaba de dir, manifestem la nostra impressi\u00f3 de veure molta prosa a la seua po\u00e8tica.<\/p>

\u2212\u00c9s clar. La meua po\u00e8tica abra\u00e7a molts camps. Comen\u00e7a amb una gran preocupaci\u00f3 pel llenguatge en tots els seus registres. Despr\u00e9s, vaig comprendre l\u2019artifici i la quantitat de perruca que comporta limitar-te a repetir la tradici\u00f3. I aleshores vaig reduir el fet po\u00e8tic a l\u2019essencial. Busco de fer una poesia que comenci all\u00e0 on acaba la ret\u00f2rica. L\u2019espectacularitat de la poesia ret\u00f2rica no deixa pas a l\u2019essencial. Aqu\u00ed \u00e9s on molta gent ho confon amb la prosa. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Nom\u00e9s es tracta d\u2019un despla\u00e7ament<\/em>.<\/p>

En un poema visual de Joan Brossa hi ha dues circumfer\u00e8ncies. En una d\u2019elles hi ha un fragment tra\u00e7at amb guionets intermitents. Tot l\u2019altre paisatge \u00e9s una l\u00ednia cont\u00ednua. Al recull Cent per tant i en el poema No \u00e9s prosa, llegim: \u201cTrobareu el got al lloc de sempre\u201d. I en el poema\/poma o en la poma\/poema \u2013se\u2019n recorda?\u2212 podem llegir: \u201cEl ganivet t\u00e9 el m\u00e0nec de fusta.\u201d Per qu\u00e8 no \u00e9s prosa perqu\u00e8 \u00e9s Brossa? Per altra banda, he llegit en un text de Maria Llu\u00efsa Borr\u00e0s, la seva cr\u00edtica a la novel\u00b7la. Aquesta interpretaci\u00f3 \u00e9s una cr\u00edtica a la novel\u00b7la lineal, a la producci\u00f3 catalana actual o a la novella en general?<\/p>

\u2212Paul Val\u00e9ry deia que no volia fer novel\u00b7la perqu\u00e8 era incapa\u00e7 d\u2019escriure: \u201cSenyora Marquesa, el dinar est\u00e0 servit\u201d. Trobo que la novel\u00b7la \u00e9s un g\u00e8nere d\u2019un altre temps. Un g\u00e8nere mest\u00eds que inclou un aiguabarreig de viv\u00e8ncies. Tothom \u00e9s capa\u00e7 de fer una novel\u00b7la. I no tothom \u00e9s capa\u00e7 d\u2019escriure un llibre de poemes o una obra de teatre. Em sembla que era Stendhal qui deia: \u201cNo m\u2019ensenyeu la primera novel\u00b7la. Ensenyeu-me la tercera per saber si l\u2019autor \u00e9s novel\u00b7lista o no\u201d. Vull dir que la novel\u00b7la \u00e9s un g\u00e8nere d\u2019una altra \u00e8poca, en el sentit d\u2019aquesta tend\u00e8ncia a l\u2019allargada excessiva, de farrigo-farrago de paraules, de ret\u00f2rica. Crec que les arts m\u00e9s caracter\u00edstiques del nostre temps s\u00f3n les arts de s\u00edntesi com \u00e9s la poesia i el teatre. La poesia essencialista que faig es distancia del sistema narratiu a l\u2019\u00fas pel fet que hi ha una s\u00e8rie de formes de fixaci\u00f3 que no s\u00f3n habituals. Per exemple, la descripci\u00f3 d\u2019una cosa, destacant els punts que la gent t\u00e9 menys en compte. O agafant el tema i despullant-lo del seu context. O fent servir el llenguatge administratiu per relacionar-se amb la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. Hi ha un seguit de recerques de tipus pl\u00e0stic i mental que no trobes a la narrativa corrent i que m\u2019han portat a la poesia visual. Alguns dels meus poemes que estan situats al l\u00edmit de la literatura s\u00f3n descripcions molt precises d\u2019objectes. D\u2019aqu\u00ed a l\u2019objecte hi ha un pas coherent, oi?<\/em><\/p>

I neix una nova inquietud. Una pregunta que ja surava en l\u2019aire. Quan veig i miro els poemes visuals de Joan Brossa \u2013em confessa el fot\u00f2graf- tinc la impressi\u00f3 que els objectes ixen pels ulls del poeta com per art d\u2019encantament. Els seus ulls s\u00f3n aixetes de visions. Mai, per\u00f2, no m\u2019imagino com hi entren. Com es pot pensar amb objectes el propi pensament? Com por iniciar-se el lector amb aquest nou codi po\u00e8tic que \u00e9s el llenguatge visual?<\/p>

\u2212Iniciar el lector no \u00e9s un problema meu. \u00c9s un problema de les escoles. Degut a aquesta forma de treballar meva, d\u2019anar evolucionant dintre d\u2019una l\u00ednia, m\u2019he adonat que amb objectes tamb\u00e9 es poden fer met\u00e0fores. El que realment passa \u00e9s que has de tenir un m\u00f3n po\u00e8tic suficientment s\u00f2lid perqu\u00e8 puguis prescindir del codi literari i assajar altres tipus de manifestacions. Hi ha molts poetes, la majoria, que si els treus del codi literari es queden despullats amb una m\u00e0 davant i l\u2019altra darrera. Perqu\u00e8, de fet, les paraules porten una c\u00e0rrega que, per poc b\u00e9 que les manegis, sempre te\u2019n surts. Ara, quan assages un material diferent, has de saber el que vols dir i tenir una sensibilitat que funcioni. Treballes al buit. Una de les coses que he notat quant als escriptors nostres \u00e9s el mal gust en el terreny de la pl\u00e0stica.<\/em><\/p>

De sobte s\u2019apropa i agafa el quadern del Dossier que encara portem a la m\u00e0.\u00a0<\/p>

\u2212M\u2019agrada el disseny de la coberta. Veus, per exemple \u2013i encercla amb les dues mans el mot IXI- en aquest signe hi veig els dos elements (II). I aquests estan lligats per una X. Aix\u00f2 ja ens porta a una cosmogonia. A m\u00e9s de que siguin lletres, a m\u00e9s del contingut sem\u00e0ntic, t\u00e9 una forma, com si dues persones es donessin les mans aix\u00ed \u2013i ara creua els bra\u00e7os. Aix\u00ed<\/em>.<\/p>

Tot seguit som conscients de qu\u00e8 la coberta del quadern, que segurament havia comprat en algun viatge a Par\u00eds, acabava de convertir-se en un poema de Joan Brossa. Li diem que ens recordava un poema seu molt semblant.<\/p>

\u2212Potser \u2013ens replica per\u00f2 ell prossegueix\u2212. I de passada la X \u00e9s un interrogant. L\u2019espia X. Aix\u00f2 ja suposa una altra derivaci\u00f3. Totes les coses estan carregades de sentit. Hem de saber mirar. Cal saber mirar.\u00a0
Una vegada m\u00e9s ens emocionem davant la creaci\u00f3 directa d\u2019aquest poema.<\/em><\/p>

\u2212Aquests dies passats tot llegint i mirant els poemes de Joan Brossa ens trob\u00e0vem m\u00e9s a prop d\u2019Orient que d\u2019Occident. A la seva obra veiem el cel ple de catifes voladores, els carrers plens de llanternes m\u00e0giques, les cases plenes d\u2019ombres xineses. Cap on va Occident?<\/p>

Abans de respondre va aconsellar al fot\u00f2graf que no es mogu\u00e9s. Podia perillar tot aquell ordre inimaginable que surava pertot arreu. Una cambra on nom\u00e9s pot respirar el poeta. Tres persones ja som el caos.\u00a0<\/p>

\u2212\u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 molt complexa. Hi ha qui diu que Orient \u00e9s la ment i que l\u2019Occident \u00e9s el cos. En una persona ideal Orient seria el cap i Occident seria la resta. La prova \u00e9s que les pr\u00e0ctiques religioses les porten m\u00e9s lluny que no pas nosaltres. Orient \u00e9s meditaci\u00f3, ment. Les religions occidentals s\u00f3n un succedani, una cataplasma. El catolicisme em sembla una caricatura, una religi\u00f3 banc\u00e0ria amb pol\u00edtica i burocr\u00e0cia. Com queda l\u2019esperit evang\u00e8lic? Si fos veritat que les creus fan fugir els vampirs, del Vatic\u00e0 nom\u00e9s en quedarien les quatre parets.<\/em><\/p>

Girem la casset d\u2019una hora de durada i aprofitem el silenci que regna m\u00e9s enll\u00e0 del clic de la c\u00e0mera fotogr\u00e0fica per manifestar-li que trobem la seva po\u00e8tica m\u00e9s a prop del flamenc que no pas de la sardana.\u00a0Hi hagu\u00e9 una remor de somriures.<\/p>

\u2212Est\u00e0 b\u00e9, aix\u00f2. Ho trobo molt b\u00e9. Et contesto que, lamentant-ho molt, veig que \u00e9s veritat. M\u2019identifico m\u00e9s amb un ballador de flamenc, que no pas amb un burg\u00e9s que balla sardanes. Sobretot si acaba de sortir de missa de 12. Tamb\u00e9 \u00e9s trist de veure un ballador de flamenc fent el rid\u00edcul en una bo\u00eete de Lloret de Mar. All\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb l\u2019original.<\/em><\/p>

Tot seguit li demanem quin ha estat el proc\u00e9s de la seva poesia experimental davant l\u2019ordinador electr\u00f2nic i la computadora. \u00c9s una manera d\u2019apropar-se al m\u00f3n del futur, de viure en la seva pr\u00f2pia \u00e8poca? El poema proveta \u00e9s una mirada nova al llenguatge? El text La Cultura en Present \u00e9s tot un manifest per a la nova generaci\u00f3?<\/p>

Per altra banda li comuniquem que a Val\u00e8ncia hi ha gent jove que segueix aquesta mateixa inquietud amb assaigs for\u00e7a interessants. Quin consell o, si aquesta paraula no li agrada, quina salutaci\u00f3 els faria?<\/p>

\u2212De tot aix\u00f2 haur\u00edem de parlar llargament. L\u2019experi\u00e8ncia que he fet amb ordinador ha estat nom\u00e9s, ja ho he explicat moltes vegades, en el segon llibre de sextines, ja editat. La sextina es una forma molt r\u00edgida. En un llibre de sonets hi ha un pas d\u2019un sonet a l\u2019altre. En canvi la sextina es tanca en ella mateixa. Llavors per donar una mica de varietat al llibre se\u2019m va oc\u00f3rrer de fer-ne una de mec\u00e0nica. I ho vaig fer pensant m\u00e9s en el llibre que en el resultat del poema. M\u2019interessava el resultat, per\u00f2 tenint com a finalitat el llibre. Aquests procediments mec\u00e0nics s\u00f3n \u00fatils en el sentit de facilitar la feina. Per\u00f2 \u00e9s evident que hi ha d\u2019haver l\u2019home que dirigeixi la m\u00e0quina. L\u2019eina sola pel seu compte no fa res. Una eina pot ser molt important per\u00f2 darrera seu hi ha d\u2019haver l\u2019arquitecte que la faci funcionar. Almenys per ara. La poesia contempor\u00e0nia catalana \u00e9s avorrida. Es mou dins un cercle tancat, amb estils d\u2019altres \u00e8poques. El poeta ha de renovar-se. Per\u00f2 que la renovaci\u00f3 passi per les idees i no es quedi en els cabells i el vestit. Sense deixar de ser poeta, cal que empri altres mitjans que la societat li posa a m\u00e0. I que gaireb\u00e9 representen un repte. Repeteixo que l\u2019inconegut m\u2019atreu sempre en qualsevol terreny. El poeta, realment conscient de la seva posici\u00f3, no ha de rebutjar aquests elements, sin\u00f3 que els ha de saber aprofitar. Ha de donar un nou contingut \u00e8tic a una s\u00e8rie de t\u00e8cniques que la societat nom\u00e9s fa servir en sentit pr\u00e0ctic. Crec que d\u2019aquesta manera la gent s\u2019interessaria m\u00e9s per la poesia. D\u00f3na una ullada als llibres de poemes que es publiquen i et morir\u00e0s d\u2019avorriment. Tots s\u00f3n iguals. \u00c9s com si ara, en l\u2019\u00e8poca dels avions, et fessin anar amb una tartana. Un creador, que tingui ganes de treballar i d\u2019aportar alguna cosa, sembla que ha de voler passar per totes les experi\u00e8ncies. No es pot tancar en el passat. Aquest \u00e9s el meu consell als poetes joves. Que no es tanquin en el passat. Que tinguin les antenes el m\u00e9s afinades possible. Estan aqu\u00ed. Ara. Jo sempre he dit que no s\u00f3c avantguardista. Jo s\u00f3c del meu temps. El que faran l\u2019any 2000 no ho s\u00e9<\/em>.<\/p>

El seu esguard recorre el silenci del seu estudi. Potser per respirar una estona.\u00a0<\/p>

\u2212Els acad\u00e8mics utilitzen el classicisme per frenar el proc\u00e9s de la hist\u00f2ria. Tenen mentalitat d\u2019enterramorts<\/em>.<\/p>

Ens parla tamb\u00e9 de la cultura oficial i de la cultura real.<\/p>

\u2212Aix\u00f2 ja passava al franquisme i encara continua. La cultura oficial tracta de devaluar la cultura real. I la cultura oficial de torn \u00e9s el noucentisme. Miren el passat i aix\u00f2 tamb\u00e9 succeeix en la pol\u00edtica que segueix el dictat de l\u2019oficialitat. Si jo et foto llum a tu, fotr\u00e9 ombra al de darrera. A la cultura oficial hi ha molt de res. Sacralitzen t\u00f2pics, creen mites que, de fet, no corresponen a la realitat cultural del pa\u00eds. Si la poesia no encerta a trobar una l\u00ednia alternativa al noucentisme, quedar\u00e0 arraconada i redu\u00efda a una puta i pura masturbaci\u00f3 llibresca. La situaci\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 un altre nom. Crisi d\u2019imaginaci\u00f3<\/em>.<\/p>

En un gest que demostra tant d\u2019expectaci\u00f3 com de curiositat apropem el mecanisme de la veu a la boca de Joan Brossa. No volem que es perdi cap vocal. Ni tan sols el so de la seva respiraci\u00f3. De sobte el poeta s\u2019esglaia.<\/p>

\u2212No toquis el balanc\u00ed sin\u00f3 tot aix\u00f2 caur\u00e0 a terra<\/em>.<\/p>

El fot\u00f2graf parla d\u2019anar a prendre un caf\u00e8. Per\u00f2 encara queden algunes q\u00fcestions pendents. Ens sorpr\u00e8n la pres\u00e8ncia del mar a l\u2019obra de Joan Brossa. El mar f\u00edsic i el mar mitol\u00f2gic.\u00a0<\/p>

\u2212T\u2019he de confessar que s\u00f3c de muntanya i no de mar. El mar \u00e9s un element que m\u00e9s aviat em pertorba. Aix\u00ed com passejar pel bosc \u00e9s un sedant, anar a la platja em desequilibra<\/em>.<\/p>

No obstant aix\u00f2, a la seva obra trobem l\u2019element aigua. No ho recordem molt b\u00e9, per\u00f2 hi ha un poema que diu \u201cL\u2019aigua del gerro \u00e9s el mar\u201d.<\/p>

\u2212L\u2019element aigua per a mi no \u00e9s el mar. \u00c9s l\u2019element b\u00e0sic. L\u2019aigua, la roca, l\u2019arbre. S\u00f3n elements que surten molt en la meva poesia com elements vitals. Com el foc, la terra i l\u2019aire. Els quatre elements b\u00e0sics. Sempre que parlo de l\u2019aigua parlo en aquest sentit cosmog\u00f2nic. Al mar l\u2019aigua es converteix en un espectacle<\/em>.<\/p>

En realitat el vers al qual ens refer\u00edem deia \u2013ho hi vam comprovar despr\u00e9s\u2212: \u201cEl mar \u00e9s un no res dins una gerra…\u201d<\/p>

L\u2019obra de Joan Brossa pertany a una tradici\u00f3 mediterr\u00e0nia. La poesia de la vida, dels cossos i els objectes quotidians que ens envolten davant el poder i els misteris obscurantistes de la tradici\u00f3 i de la religi\u00f3. Li demanem que, per favor, ens parli d\u2019aquesta \u201cbellesa agafada a les coses\u201d.\u00a0<\/p>

\u2212Crec que per al poeta aut\u00e8ntic \u2013i no el poeta de diumenge a la tarda, que n\u2019hi ha molts\u2212 \u00e9s un senyor… Per dir-ho d\u2019una manera m\u00e9s directa. No es tracta de fer poemes, sin\u00f3 de ser poeta. Aquests poetes que es passen la vida esbravant-se contra la societat de consum, contra els desavantatges de la vida moderna, i despr\u00e9s s\u2019encadenen en una oficina o acaben d\u2019executius… no els entenc. Viuen una contradicci\u00f3 banal. S\u00f3n versaires. La poesia, com la religi\u00f3, \u00e9s una manera d\u2019entendre la vida, de conviure amb les coses, no precisament fer versos. La religi\u00f3, entesa com una forma d\u2019acostar-se al m\u00f3n hi ser\u00e0 sempre. Els que estan condemnats s\u00f3n els dogmes. Per comprendre millor el valor de la religi\u00f3 haurien de desapar\u00e8ixer totes les Esgl\u00e9sies<\/em>.<\/p>

Joan Brossa ens parla m\u00e9s de la vocaci\u00f3 del poeta que de l\u2019ofici. Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia?<\/p>

\u2212La poesia \u00e9s d\u2019aquelles coses que s\u2019aprenen, per\u00f2 que no s\u2019ensenyen. A tu et poden ensenyar a fer bona lletra, per\u00f2… L\u2019eina de la literatura o l\u2019eina de la pl\u00e0stica \u00e9s una cosa que l\u2019has de conservar i l\u2019has de vetllar precisament per poder afinar el tret, el que vols dir, perqu\u00e8 cal fer-ho de la millor manera possible. Aleshores necessites una eina ben esmolada. Aquesta eina, en aquest cas, \u00e9s el llenguatge literari. O, en la poesia visual, un vocabulari nou. Valoro la t\u00e8cnica en aquest sentit<\/em>.\u00a0<\/p>

Abans de tancar la porta, el fot\u00f2graf li demana per qu\u00e8 aquesta obsessi\u00f3 per l\u2019A.\u00a0<\/p>

\u2212L\u2019A \u00e9s l\u2019alfa, la porta de l\u2019alfabet, l\u2019entrada a la literatura, el principi de l\u2019expressi\u00f3 liter\u00e0ria. A m\u00e9s, t\u00e9 una forma molt interessant. I una cosa que vaig descobrir, que demostra unes arrels profundes. Si agafes una A i la gires a l\u2019inrev\u00e9s, hi veus un cap de bou. I el bou ha tingut una gran representaci\u00f3 a totes les grans civilitzacions<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Poema visual. Naixement. \u00a9Joan Brossa<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ja a l\u2019interior de l\u2019ascensor li preguntem:<\/p>

\u2212Si realment no hagueres conegut un bon dia el mag Fr\u00e8goli, te l\u2019hauries inventat? Realment \u00e9s necessari un Fr\u00e8goli per a cada poeta?<\/p>

Per\u00f2 tot seguit ens replica:<\/p>

\u2212No. Fr\u00e8goli m\u2019agrada pel que t\u00e9 d\u2019ins\u00f2lit, de sorprenent. Crec que cadasc\u00fa ha de trobar el seus s\u00edmbols. Com quan passa una dona i un home en queda enamorat. El seu ve\u00ed s\u2019enamorar\u00e0 d\u2019una altra. \u00c8squil, el poeta de les trag\u00e8dies gregues, ja deia que hi ha una veritat, per\u00f2 que aquesta veritat es despla\u00e7a. La veritat de l\u2019home \u00e9s trobar l\u2019equilibri. Tothom t\u00e9 la seva manera de fer-ho. Per exemple, si tens gana, equilibrar-te vol dir que mengis. En certa manera. I si tens set, has de beure. Ara si has d\u2019equilibrar un home que t\u00e9 gana donant-li una cervesa, doncs no pot ser. Saber el que cal a cada moment. En aix\u00f2 rau el quid de la saviesa. No \u00e9s tan f\u00e0cil<\/em>.\u00a0<\/p>

L\u2019aire del carrer \u00e9s fred i banya les m\u00e0scares dels capricorns. \u00c9s hivern i ens posem a recer al 18 d\u2019Octubre. Joan Brossa ha acceptat la nostra invitaci\u00f3 a dinar. Nosaltres, m\u00e9s que encantats. 18 d\u2019Octubre no \u00e9s cap data especial. \u00c9s senzillament el nom d\u2019un restaurant. Sons de copes i vi blanc que s\u2019aboca amb el desig de la recreaci\u00f3 i de les paraules festives. En un moment del dinar aparegu\u00e9 el seu barber.<\/p>

\u2212\u00c9s un amic meu. Talla els cabells d\u2019una manera prodigiosa. Nom\u00e9s te\u2019ls mira, agafa les tisores i pam! Els cabells ja pinten b\u00e9<\/em>.<\/p>

Despr\u00e9s dels caf\u00e8s i dels licors vam deixar Joan Brossa a l\u2019ascensor que, lentament i fent grinyols, semblava posar ales al seu cos.<\/p>

Abans d\u2019agafar el taxi que ens portaria a l\u2019estaci\u00f3 de Sants, el fot\u00f2graf va assenyalar alg\u00fa a la vorera d\u2019enfront. Aquell \u00e9s Joan Brossa, em va dir. Vaig aixecar el cap per fixar la mirada sobre aquell vianant. T\u00e9 una retirada a Joan Brossa, li vaig replicar posse\u00eft pel dubte. No, no. \u00c9s Joan Brossa, va afirmar de manera categ\u00f2rica alhora que es disposava a fer-li una foto.<\/p>

Tots dos assist\u00edem a un espectacle del mag Leopold Fr\u00e8goli.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ferran Cremades i Arlandis.
<\/em>PAPERS DE CULTURA, N\u00daM 16. Papers d\u2019educaci\u00f3. Val\u00e8ncia, n\u00fam. 45 (Juny 1989)<\/em><\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\tVersion PDF<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\n
\njoan brossa L’EINA I LA FEINA Foto: www.vilanova.cat Ferran Cremades i Arlandis…\n<\/div>\n
Seguir leyendo “4.3.2 Joan Brossa”<\/span>…<\/a><\/div>\n<\/div>\n
Seguir leyendo “4.3.2 Joan Brossa”<\/span>…<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":2811,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_header_footer","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_joinchat":[],"footnotes":""},"class_list":["post-4070","page","type-page","status-publish","hentry","entry"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4070","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4070"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4070\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4605,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4070\/revisions\/4605"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4070"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}