{"id":3268,"date":"2024-08-25T11:59:50","date_gmt":"2024-08-25T11:59:50","guid":{"rendered":"https:\/\/ferrancremades.es\/?page_id=3268"},"modified":"2024-09-06T11:40:24","modified_gmt":"2024-09-06T09:40:24","slug":"coll-de-serps","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/ferrancremades.es\/index.php\/bibliografia\/coll-de-serps\/","title":{"rendered":"3.4.1 Coll de Serps"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Coll de Serps.

<\/em>Premi Sant Jordi de novel\u00b7la, 1977<\/span><\/strong><\/h4>

Ed. Iniciativas Editoriales, S. A. Barcelona, 1978.
Director literari: Biel Mesquida.<\/strong>
<\/em>Edicions Tres i Quatre. Val\u00e8ncia 1989.
Director literari: Vicent Alonso.<\/strong><\/em><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ferran Cremades Arlandis, per la pinta que fa, jo diria que tant pot ser ciutad\u00e0 del Regne de Val\u00e8ncia, com podria ser xil\u00e8 o argent\u00ed… En t\u00e9 un aire. Primer he topat amb un mostatxo negre i esp\u00e8s d’una cara ampla i amb les ulleres rodones, sobre el nas; despr\u00e9s, no s\u00e9 per qu\u00e8, em cridava l’atenci\u00f3, m\u00e9s que cap altra cosa, el mocador que porta lligat al coll. Aix\u00ed d’urg\u00e8ncia, per\u00f2, recordar\u00e9 Cremades, sobretot, per l’empenta que gasta. Diu les coses amb una veu potent i franca, i l’edat que aparenta, d’entrada, sobrepassa els trenta anys<\/em>.\u00a0Francesc Castells<\/strong>\u00a0(Text publicat a la revista\u00a0Serra d\u2019Or<\/em>, n\u00fam. 220 (15 de gener de 1978).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

LITERATURA SOTA EL FRANQUISME<\/strong><\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els inicis d\u2019un ofici.<\/strong><\/p>\n

\u00a0A principi dels anys setanta l\u2019elecci\u00f3 del viatge era una necessitat quasi biol\u00f2gica. Entre altres coses perqu\u00e8 et posava en contacte en el m\u00f3n de les tend\u00e8ncies renovadores i de les avantguardes sobre tot a nivell pl\u00e0stic.<\/p>\n

Un bon dia de 1973 decideixo salvar una contradicci\u00f3 ben particular. Havia d\u2019aprendre a escriure una llengua que parlava per\u00f2 de la qual desconeixia la seua gram\u00e0tica i la seua literatura. L\u2019elecci\u00f3 d\u2019aquest aprenentatge, despr\u00e9s d\u2019un bagatge cultural for\u00e7a interessant en castell\u00e0, comport\u00e0 una nova iniciaci\u00f3 al m\u00f3n de la literatura, no ja des d\u2019una perspectiva cerebral sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 ancestral. La llengua materna esdev\u00e9 un llenguatge m\u00e9s musical i alhora m\u00e9s alliberador davant la viol\u00e8ncia i opressi\u00f3 dels darrers anys del franquisme. Paral\u00b7lelament al desig d\u2019un nou model literari hi havia tamb\u00e9 el desig d\u2019un nou model de societat.<\/p>\n

Per explicar el meu proc\u00e9s de producci\u00f3 emprar\u00e9 una imatge molt precisa: el fil de la narraci\u00f3 passa per l\u2019ull de l\u2019agulla que representa el llenguatge. I aquest anir\u00e0 teixint tota una trama textual. \u00c9s una escriptura on \u00e9s important no nom\u00e9s all\u00f2 que s\u2019expressa sin\u00f3 tamb\u00e9 com s\u2019expressa. Les pinzellades del llenguatge s\u00f3n imatges, sensacions i descripcions que aniran creant escenes que es tancaran i donaran pas a una forma narrativa que assaja de fugir dels codis establerts, sobretot del cl\u00e0ssic plantejament, nus i desenlla\u00e7. Hi ha una comunicaci\u00f3 sensorial i una llibertat de pensament que demana un codi m\u00e9s ampli, molt m\u00e9s imaginatiu que el codi del missatge. L\u2019escriptura esdevindr\u00e0 sobretot un fet biogr\u00e0fic, una experi\u00e8ncia alliberadora davant l\u2019espai tancat i opressiu d\u2019una societat que tracta d\u2019anul\u00b7lar la teua identitat com a individu i com a societat. No hi ha un codi que pugui limitar l\u2019imaginari i la llibertat del llenguatge.<\/p>\n

La meua producci\u00f3 liter\u00e0ria sempre ha estat acompanyada d\u2019una actitud social \u2212m\u00e9s enll\u00e0 del fet nacional\u2212, que \u00e9s cr\u00edtica i comporta una an\u00e0lisi, uns coneixements i alhora una intent constant de renovar formes i sonoritats. Si s\u00f3n molts els poetes que, al llarg de la hist\u00f2ria, han considerat la seua llengua com a \u00fanica p\u00e0tria, el meu horitz\u00f3 s\u2019ha obert fins a considerar que la meua p\u00e0tria \u00e9s la literatura. Ho he confessat diverses vegades.<\/p>\n

Les influ\u00e8ncies han estat molt heterog\u00e8nies. La meua experi\u00e8ncia en el camp de la publicitat, el meu inter\u00e8s pel teatre i el cinema independent, aix\u00ed com els meus contactes en el m\u00f3n de l\u2019art pl\u00e0stic s\u2019han fet palesos sempre en la meua narrativa. He col\u00b7laborat en revistes de pintura (Guadalimar, Cimall), he escrit textos per a cat\u00e0legs de molts pintors i participat en molts encontres mediterranis, aix\u00ed com en taules rodones en instituts i cases de cultura.<\/p>\n

La meua milit\u00e0ncia com a intel\u00b7lectual ha estat reivindicar la dignitat d\u2019una llengua i d\u2019una literatura, potser amb la mateixa intensitat amb qu\u00e8 avui reivindico la dignitat d\u2019un ofici.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Torre de vigil\u00e0ncia i tanca de separaci\u00f3 al quarter<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

cr\u00edtiques<\/strong><\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Coll de Serps<\/em><\/strong>, planteada con una voluntad de progreso de g\u00e9nero fuera de toda discusi\u00f3n<\/em>.\u00a0Josep FAUL\u00cd<\/strong>\u00a0(LA VANGUARDIA, Diumenge 18 Desembre 1977)<\/p>\n

Coll de Serps es desenvolupa al voltant del fet d\u2019una doble mort, la d\u2019un general que \u00e9s mort per un soldat, i la d\u2019aquest, que \u00e9s afusellat<\/em>.\u00a0Josep Llu\u00eds SEGU\u00cd<\/strong>\u00a0(TEXT Contraportada 1\u00aa edici\u00f3. Iniciatives Editorials, S.A., col\u00b7lecci\u00f3 UCRONIA, Barcelona 1978)<\/p>\n

Los personajes y las situaciones surgen difuminados, como envueltos en niebla. La niebla que los esfuma es, por un lado, la deliberada maestr\u00eda de\u00a0Ferran Cremades<\/strong>\u00a0en convertir el asunto en una vaga idea, como enigm\u00e1tica y delicuescente es la vida: un soplo, un sue\u00f1o, una ficci\u00f3n. Por otro lado, el argumento se sumerge, se hunde, se pulveriza bajo el esplendor m\u00e1gico de las palabras, bajo el discurso narrativo, bajo la exultante explosi\u00f3n del verbo\u2026 En medio del follaje estil\u00edstico asoman con tajante fuerza de \u00e1rboles robustos unos seres humanos, unos sucesos y un ambiente\u2026. Y una novela vale sobre todo y ante todo por la cantidad de vida que condensa. Por la vida m\u00e1s que por el estilo, las t\u00e9cnicas, el experimentalismo o la personal visi\u00f3n del autor. Novela es sin\u00f3nimo de vida. Entre muchas razones, porque la vida es la novela de cada uno de nosotros<\/em>.\u00a0Jos\u00e9 Carol<\/strong>. (EL SUE\u00d1O DE LA PALABRA. (Viaje espa\u00f1ol de las letras catalanas). P\u00e0gs. 105-109: La soledad y la fuerza del individuo:\u00a0Coll de Serps<\/em>. Ediciones del Bronce. Ensayo y B\u00fasqueda. Barcelona, 1996)<\/p>\n

\u201cColl de Serps<\/em><\/strong>\u00a0\u00e9s una novel\u00b7la que no segueix la tradici\u00f3 narrativa catalana, sin\u00f3 que entronca amb la novel\u00b7la de text m\u00e9s que d\u2019argument, on t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia com s\u2019expliquen les coses que no pas les coses que s\u2019expliquen<\/em>.\u00a0Josep Maria CASTELLET<\/strong>\u00a0(TELE EXPRES, Dimecres 17 de Maig 1978, p\u00e0g.11. Presentaci\u00f3 de la novel\u00b7la a la llibreria Ona. Foto: Pere Mon\u00e9s. Tele\/Expr\u00e9s. Article: J. Fabre)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Su inter\u00e9s har\u00e1 de \u00e9l uno de estos textos de cita obligatoria cuando hablemos del estado actual de la joven narrativa catalana<\/em>.\u00a0Alex BROCK<\/strong>\u00a0 (\u201cColl de Serps<\/em>: Vitalisme i destrucci\u00f3\u201d, Homenatge a Llu\u00eds Guarner, Val\u00e8ncia 1988, Monografies del Consell Valenci\u00e0 de Cultura, Generalitat Valenciana, p\u00e0gs. 65-75. Veure llibre \u201cLiteratura Catalana, Balan\u00e7 de Futur\u201d, Ed. Del Mall, 1985, p\u00e0g. 71)<\/p>

El llenguatge esdev\u00e9 en les mans de Ferran Cremades, no un arma, como ell pretenia, no un instrument, com ell esperava, sin\u00f3 un objecte bell, amb nervi, calent<\/em>.\u00a0Anna M. GIL<\/strong>\u00a0(\u201cLa po\u00e8tica de la viol\u00e8ncia\u201d. Diari AVUI, 3 Setembre 1989)<\/p>

Un llibre cabdal d\u2019un moment cabdal de la nostra hist\u00f2ria liter\u00e0ria i pol\u00edtica<\/em>.\u00a0Montserrat MILIAN BATISTA<\/strong>\u00a0(\u201cEl Qu\u00e8 i el Com\u201d, Revista Lletra de canvi, n\u00fam. 22, Octubre 1989)<\/p>

A\u00a0Coll de Serps<\/strong>, una revisi\u00f3 de taquilles en el quarter on s\u2019ambienta la novel\u00b7la serveix per enumerar els ingredients de la cultura soldadesca<\/em>\u201d.\u00a0Margalida Pons<\/strong>\u00a0(\u201cContactes Textuals : Intertextualitat i narrativa experimental\u201d. Del llibre: \u201cTextualisme i subversi\u00f3: Formes i condicions de la narrativa experimental catalana -1970-1985-, p\u00e0g. 199, 200. Universitat de les Illes Balears. C\u00e0tedra Alcover-Moll- Villang\u00f3mez. Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, setembre de 2007).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tan brillante y conmovedora, barroca y llena de carga teatral, resulta para el lector actual,\u00a0Coll de Serps<\/strong>\u00a0(1978), una de las primeras, por no decir la primera novela valenciana escrita en catal\u00e1n publicada fuera del territorio valenciano, premio Sant Jordi 1977. Este impresionante\u00a0huis clos<\/strong>\u00a0analiza lo que se podr\u00eda llamar el sentimiento del hombre ante la inmediatez de la muerte en un espacio cerrado, claustrof\u00f3bico, donde el tr\u00e1nsito pierde sentido. Una novela mayor de la trayectoria de este singular autor valenciano<\/em>.\u00a0(Cuentos y novelas de Valencia Ed. FNAC, 2007, p\u00e1ginas 314,315).<\/p>\n

<\/p>\n

La met\u00e0fora estructurant, doncs, \u00e9s la de la taronja. La novel\u00b7la, hem vist que diu Gottfried Benn, \u00abest\u00e0 estructurada en forma de taronja\u00bb. Podem imaginar que, evidentment, aix\u00f2 va il\u00b7luminar els ulls d’un saforenc, com el mateix Cremades, els h\u00e0bits fenom\u00e8nics del qual havien d’estar profundament condicionats per l’omnipres\u00e8ncia dels tarongers i dels seus fruits. Quina cosa tan \u00f2bvia que el m\u00f3n, ni que siga el d’un discurs narratiu, siga com una taronja! Fins i tot, a nosaltres mateixos ens sorpr\u00e9n que la met\u00e0fora haja estat duta a pres\u00e8ncia per un alemany. Suposem que Cremades tamb\u00e9 se’n sorprendria; de fet la va fer seua, com ens ho ha fet saber personalment. Aix\u00f2 mateix, doncs, hem de fer nosaltres per a argumentar la nostra lectura. Aleshores, podem considerar que els gallons bennians poden ser, en principi, les set parts amb qu\u00e8 resta partit i presentat el text de Coll de Serps: \u00abMitjalluna\u00bb, \u00abEspantalls\u00bb, \u00abFebre\u00bb, \u00abMalson\u00bb, \u00abDiana\u00bb, \u00abOronelles\u00bb i \u00abEl Pati de Marbre\u00bb.<\/em><\/p>\n

Els gallons d’una taronja s\u00f3n, per\u00f2, unitats b\u00e0siques, completes i tancades, de l’estructura general del fruit d’aquest c\u00edtric. No obstant aix\u00f2, si partim el gall\u00f3, hi podem constatar que, al seu torn, est\u00e0 format per unitats b\u00e0siques, m\u00e9s petites, per\u00f2 tamb\u00e9 completes i tancades \u2014ens referim a les petites bosses on s’acumula el suc\u2014, que formen l’estructura d’un gall\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, a nivell de l’estructura de la taronja com un tot, tots els gallons, com diu Benn, estan relacionats mitjan\u00e7ant una mena de goix blanc que com un eix travessa de pol a pol tot l’interior de l’esfera hesper\u00eddica<\/em>.\u00a0Josep Mir<\/strong>.(LA\u00a0 M\u00c0SCARA\u00a0 I EL VENTR\u00cdLOC: mite, hist\u00f2ria i relat en Coll de Serps<\/em>. Tesina. Universitat de Valencia, 2012).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Si desea conocer m\u00e1s acerca de este libro, incluso saber c\u00f3mo poderlo adquirir, por favor, cons\u00faltenos a trav\u00e9s de este formulario, e intentaremos ayudarle lo mejor que podamos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n
\n

<\/p>

    <\/ul><\/div>\n
    \n
    \n<\/fieldset>\n